Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
el Pilar d’Almenara
Història
Nom amb el qual és coneguda la torre d’Almenara Alta, gran fortificació, rodona, dins el municipi d’Agramunt (Urgell), la qual, situada al cim de la serra d’Almenara, domina tot el pla d’Urgell.
Es tracta d’una interessant construcció que es remunta al segle XI, a l’inici de la conquesta d’aquestes terres, i que domina un immens panorama, especialment del Pla d’Urgell Prop seu hi ha les restes de l’església romànica de Sant Vicenç s XII La torre, com han demostrat les excavacions, fou bastida damunt un antic poblat romà tardà o visigòtic
pedrera de Gènova
Paleontologia
Terme de Mallorca on els anys seixanta, en l’explotació d’una pedrera, es localitzaren els reompliments d’un antic avenc en els quals aparegueren unes restes molt ben conservades del bòvid endèmic Miotragus
.
Trobades per BAngel el 1962 i conservades al Collegi de La Salle, les classificà com a Mbalearicus Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, MCrusafont i BAngel establiren una nova espècie anomenada Mbatei , una espècie intermèdia entre Mkopperi , del Pliocè superior i inici del Plistocè inferior, i MBalearicus , l’espècie més moderna del Plistocè mitjà
Ariany
Municipi
Municipi de Mallorca.
Antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja al s XVI, començà a parcellar les seves propietats al terme de Petra per tal d’edificar-hi cases en condicions favorables El 1717, a l’inici del règim borbònic, el primer marquès d’Ariany dugué de Madrid una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, a la qual fou dedicada l’església d’Ariany construïda el darrer quart del s XVIII en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus el 1935 esdevingué església parroquial Fins el 1981 era del municipi de Petra
Puelles
Poble
Poble del municipi d’Agramunt (Urgell), situat a la ribera del Sió, 3 km al NE d’Agramunt amb la qual es comunica per una carretera que continua vers Coscó.
Situat en un petit relleu del terreny, amb una extensa plana als peus, el nucli urbà és format per un carrer i alguna altra casa escadussera Del conjunt es destaca el gran edifici que havia estat el castell de les Puelles Una bona part de les cases han estat adquirides per gent de l’àrea barcelonina com a lloc de segona residència La festa major se celebra l’1 d’agost El terme de les Puelles pertangué als senyors de Puigverd fins al 1315 i sembla que hi restà vinculat És molt possible que no existís com a nucli poblat fins a l’inici del segle XVIII Fou un enclavament 3,12 km 2…
els Omells de na Gaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació S’estén per l’extrem SW de la comarca, al sector de la Vall del Riu Corb, ja al límit amb les Garrigues i amb la Conca de Barberà Limita al NW amb Maldà i al N i a l’E amb Vallbona de les Monges, al S amb Senan Conca de Barberà i a l’W, per un punt, amb l’Espluga Calba Garrigues Els materials oligocènics que formen l’estructura del sòl, llevat d’algunes valls quaternàries, eixutes, es troben bombats al sector de migdia pel plegament alpí de la Serralada Prelitoral, formada aquí pels vessants septentrionals de l’extrem ponentí de la serra del Tallat, quan…
catedral de Mallorca
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Mallorca, situat entre el palau episcopal i l’Almudaina, d’una llargària de 109 metres.
Malgrat el llarg temps que durà la seva construcció del s XIII al XVI, sempre es mantingué la mateixa línia del gòtic primitiu L’inici de l’obra és desconegut Després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I 1229, hom utilitzà com a temple la mesquita principal, desapareguda al s XV, de la qual encara hi ha restes El presbiteri o capella reial que la substituí fou enllestit al principi del s XIV La darrera clau de la catedral actual fou collocada el 1587, i el portal major, renaixentista, fou beneït el 1601 El 1332 el cor fou traslladat al mig de la catedral el 1904, per iniciativa del…
el Port de Pollença
Nucli
Poble i nucli marítim del municipi de Pollença (Mallorca), situat a l’extrem septentrional de la badia de Pollença, a ponent de la punta de l’Avançada (on el 1905 fou bastit el far del port de Pollença), a l’inici de la península de Formentor.
Creada el 1928 la vicaria in capite Sant Pere, esdevingué parroquial el Carme el 1938 l’església fou edificada en 1934-40 El nucli sorgí com a barri de pescadors, i el 1912 fou fundada la confraria de pescadors, i en 1920-24 el pòsit el primer de l’illa Alguns artistes, com el pintor Anglada i Camarasa, s’hi establiren i popularitzaren l’indret, que ha esdevingut un dels més importants centres turístics de Mallorca el 1986 hi havia 30 hotels amb 2 884 places vora seu s’han creat les noves urbanitzacions del Vilar, Can Cingala, Gotmar, Bóquer i, ja més lluny, Formentor
Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…
Sóller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1 000 m alt serra d’Alfàbia, 1 068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx…
Manacor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del migjorn de Mallorca.
El relleu s’inscriu en els tres paisatges des Pla, la serra de Llevant i sa Marina El primer és format per un substrat miocènic, sovint de margues burdigalianes, recobert, en part, de fèrtils alluvions quaternaris l’altitud és modesta 100-150 m, i té l’aspecte d’una depressió tectònica, amb turons de gresos més resistents el buidatge de l’erosió és visible a ponent, on el torrent de sa Vall drena aquest sector vers la badia d’Alcúdia La serra de Llevant és relativament deprimida llindar de Manacor , franquejable des de la mar pel coll de Serrella i discontínua, formada per…