Resultats de la cerca

La rambla de Figueres , que hi neix, és afluent, per la dreta, de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El territori, molt accidentat, és cobert en gran part per matollar i boscs de pins i alzines unes 1 000 ha L’agricultura es limita a unes 17 ha de secà cereals i vinya i 10 de regadiu cereals i patates, que aprofita l’aigua de fonts Va en procés de despoblament El poble 73 h 2006 671 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la capçalera de la rambla de Figueres, al fons de la vall L’església parroquial és dedicada a santa Maria

El bosc de pi i alzines i el matollar ocupen el sector més muntanyós El regadiu, a través de séquies que porten l’aigua de la rambla de Gaibiel, és a la vall del riu Els conreus de cereals, vinya i oliveres són els principals de secà Hi ha jaciments de cinabri El poble 121 h 2006, 604 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la rambla de Gaibiel L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, i depèn de la de Gaibiel D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 18 focs el 1602 de la fillola de Sogorb pertangué als ducs de Sessa i posteriorment als…

Un 20% de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres Al secà hom conrea 678 ha, dedicades a vinya, ametllers i oliveres de regadiu hi ha només 14 ha Totes les terres són treballades en explotació directa El poble , que agrupa tota la població del municipi356 h 2006, és situat a 410 m alt, en un coster, vora la rambla d’Assuévar o barranc de Xóvar , al peu d’un serrat on s’alcen les ruïnes del castell de Xóvar el lloc, tanmateix, depenia del castell d’Assuévar, dins la jurisdicció d’Almedíxer L’església parroquial Santa Anna se separà el 1597 de la d’Almedíxer…

El seu terme municipal és molt reduït, estès a la dreta del Palància, entre els de Sogorb que gairebé l’envolta i de Castellnou Cinquanta hectàrees són dedicades a conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, i 3 ha al secà hi ha 3 ha de muntanya improductiva La superfície mitjana per explotació és de 0,5 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El 50% de la població activa treballa en la indústria El poble , que agrupa tota la població del municipi684 h 2006, és situat a 300 m alt, a la plana regada de la dreta del Palància, sobre el límit mateix amb el…

Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del terme 35 ha…

El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la superfície del terme i hi dominen gairebé totalment els…

El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà són oliveres…

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787…

Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca El 1970 s’annexà el municipi de Rocallaura, que ja havia format part de Vallbona en 1920-30 Limita amb Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla N, amb Maldà i els Omells de na Gaia W, i des d’aquest punt amb una sèrie de municipis que formen el límit meridional i oriental, tots ells pertanyents a la comarca de la Conca de Barberà Senan, l’Espluga de Francolí, Blancafort, Solivella, i Passanant La capçalera de la riera del Maldanell, afluent del Riu Corb, s’estén pels vessants septentrionals de la serra del Tallat la vall és…