Resultats de la cerca
Es mostren 496 resultats
Montclar
Poble
Poble (470 m alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), que forma un enclavament (9,32 km2) entre els municipis de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots a la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció E-W, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt., al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d’Urgell.
Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central El portal és format per grans dovelles en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635 L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou declarat monument…
Montblanquet

Montblanquet
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), situat al pla del Baró (627 m), al S del terme, prop del límit amb la Conca de Barberà.
L’església de Sant Andreu és romànica, de línies cistercenques, amb una magnífica espadanya Era sufragània de la de Rocallaura i en prové una imatge de Sant Andreu de l’escola de Cascalls s XIV, conservada al Museu Diocesà de Tarragona Dins l’antic terme hi ha les restes del monestir del Tallat El castell de Montblanquet , avui desaparegut, és esmentat ja el 1156, i fou donat el 1195 a Poblet El lloc va pertànyer a Poblet fins a l’exclaustració de la comunitat 1835 i, seguidament, fou agregat al comú de Vallbona, però no va pertànyer mai a la baronia Sembla que el motiu de la…
Montargull
Antic terme i castell esmentat ja al s XIV, situat entre els municipis d’Anglesola (Urgell) i de Barbens (Pla d’Urgell).
Era situat en una petita altura on hi havia hagut un poblat ibèric Sembla que va desaparèixer a conseqüència de la Pesta Negra i es tornà a poblar al segle XVIII en el cens del 1359 consten 25 focs i al 1395 surt com a possessió d’Hug d’Anglesola Posteriorment, el lloc ha estat ocupat per l’antiga masia del Mingot, que havia estat ocupada
Montalé
Caseria
Caseria (267 m alt.) del municipi d’Ivars d’Urgell, al NE de la vila, camí de la Fuliola i del Tarròs.
Estigué unit a Montsuar Té una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat
Montalbà
Antic terme del municipi de Vilagrassa (Urgell), al S de la vila, prop del mas d’Estadella.
S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà
canal Segarra-Garrigues

Tram del canal Segarra-Garrigues al municipi d’Oliola (Noguera)
© Dept.d’Agricultura i Ramaderia/GENCAT
Canal que rega terres de cinquanta-tres municipis de les comarques de l’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera, les Garrigues i el Pla d’Urgell.
És l’obra hidràulica de Catalunya de més envergadura després del canal d’Urgell acabat el 1865, del qual n'és una ampliació La construcció s’inicià el 2002 amb la constitució de l’empresa pública depenedent de la Generalitat de Catalunya Reg Sistema Segarra-Garrigues REGSESA El primer tram, de sis km, fou inaugurat al juliol de 2009, i aquest any hom preveia el funcionament complet del canal l’any 2013 Les principals característiques de què consta el projecte són 84 km del canal principal i 3 500 km la de canonades la superfície irrigada és de 70 150 ha a partir d’un cabal anual aproximat de…
el Molí d’Espígol

Vista aèria del Molí d’Espígol
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Tornabous (Urgell), situat a menys de 1.500 m al NE del cap de municipi, a la dreta del canal d’Urgell, i al límit occidental de la partida d’Espígol, a les darreres terres de secà i en un petit desnivell, el tossal d’Espígol, gairebé al peu de la serra d’Almenar.
És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat Es calcula que la seva…
l’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…
serra del Tallat
Serralada
Serralada que limita els altiplans del sector segarrenc de l’Urgell, amb la Conca de Barberà, continuació cap a l’oest de la serra de Forès, termenal dels municipis de Senan, Vallbona de les Monges, al N, i l’Espluga de Francolí i Rocafort de Queralt, al S. Culmina a 804 m alt., prop de les ruïnes de l’antic monestir del Tallat
.
la Figuerosa
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 397 m alt., al vessant SW del turó del Molí del Vent (422 m alt.), on hi hagué un molí medieval.
La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església parroquial és…