Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787…

La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església parroquial és…

Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra anomenat el…

Les cases s’han anat construint a redós d’una torre medieval, documentada ja el 1063, que avui es troba notablement conservada Destaquen també l’església vella, del segle XVII, i l’original església de Santa Maria de la Guàrdia, d’obra vista, construïda a la dècada de 1960 i que depèn de la parròquia de Tornabous Els regadius del canal d’Urgell impulsaren el desenvolupament de laseva població Les terres treballades, la gran majoria de regadiu, tenen el blat de moro com a conreu predominant, amb una molt escassa…

Per tal de construir-lo fou creat el 1956 el Grup Sindical de Colonització El 1961 començaren les obres, inaugurades el 1969 Es tracta d’aprofitar les aigües sobrants a l’hivern octubre-març del canal d’Urgell 2 1 / 3 m 3 /s Amb aquesta finalitat hom pren aigua del canal principal, aigua amunt de la séquia segona, per a regar al N fins a Claravalls 337 m alt, i al S l’aigua és elevada fins a regar Tàrrega 373 m alt, Vilagrassa i Anglesola i una part del terme de Verdú, amb una superfície de 4526,5 ha

Situació i presentació Estès al S de Tàrrega, limita amb la comarca de la Segarra, amb la qual es relaciona històricament malgrat la seva inclusió en l’Urgell en la divisió territorial del 1936 El municipi termeneja al N amb les terres de Tàrrega i Vilagrassa, a l’E amb Granyena de Segarra i Montornès de Segarra, ambdós pertanyents a la comarca de la Segarra al S limita amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Riucorb, i a l’W amb Preixana Verdú té una forma arrodonida i al sector NE és drenat pel Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, on s’ajunta amb el seu afluent el torrent de…

Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins Són formes entallades en la massa dels sediments oligocènics i es troben damunt…

Les bones comunicacions, la proximitat a la vila i les fèrtils terres donen una gran vitalitat a la població, malgrat que es tracta d’una localitat petita Les edificacions més antigues s’enfilen en un turó coronat per l’església parroquial de Sant Llorenç, i el poble s’ha anat estenent vers el pla fins a la carretera, que avui és el carrer principal El canal travessa la carretera arran mateix de les cases i des del pont fins a la part antiga, sempre costa amunt, es troben la plaça i dues imponents cases…

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950 Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era…