Resultats de la cerca

La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…

Situació i presentació S'allarga de N a S Limita al N i a l’E amb el terme de Tàrrega, al S amb els de Verdú i Preixana i a l’W amb Bellpuig i Anglesola Es troba al sector central de la comarca, a ponent de Tàrrega, a la vall mitjana del riu d’Ondara, que travessa el territori de llevant a ponent poc després de rebre el seu afluent, el Cercavins El terme comprèn la vila de Vilagrassa, cap de municipi, els antics termes de Montalbà i de Montperler, despoblats, i el conegut Mas d’Estadella La principal via de comunicació és l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida que travessa el terme de llevant a…

Situació i presentació S’estén per l’extrem SW de la comarca, al sector de la Vall del Riu Corb, ja al límit amb les Garrigues i amb la Conca de Barberà Limita al NW amb Maldà i al N i a l’E amb Vallbona de les Monges, al S amb Senan Conca de Barberà i a l’W, per un punt, amb l’Espluga Calba Garrigues Els materials oligocènics que formen l’estructura del sòl, llevat d’algunes valls quaternàries, eixutes, es troben bombats al sector de migdia pel plegament alpí de la Serralada Prelitoral, formada aquí pels vessants septentrionals de l’extrem ponentí de la serra del Tallat, quan…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…

Situació i presentació Estès al S de Tàrrega, limita amb la comarca de la Segarra, amb la qual es relaciona històricament malgrat la seva inclusió en l’Urgell en la divisió territorial del 1936 El municipi termeneja al N amb les terres de Tàrrega i Vilagrassa, a l’E amb Granyena de Segarra i Montornès de Segarra, ambdós pertanyents a la comarca de la Segarra al S limita amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Riucorb, i a l’W amb Preixana Verdú té una forma arrodonida i al sector NE és drenat pel Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, on s’ajunta amb el seu afluent el torrent de…

Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…

Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…

La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…