Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal dels Torms, de 13,75 km 2 , es troba al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma estructural garriguenca, a la vall mitjana de la riera de Juncosa o Vall Major Limita amb els termes del Soleràs i l’Albagés N, Juncosa NE i E, Bellaguarda S i la Granadella SW i W És un territori molt trencat, regulat per la construcció de bancals on s’estenen els conreus Només al NW hi ha claps de bosc Drenen les terres, a més de l’estreta vall de la riera de Juncosa, que voreja el poble dels Torms únic nucli de població del terme, la vall…

La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…

Situació i presentació El terme municipal del Soleràs, de 12,23 km 2 , s’estén al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat, replanat per bancals, on s’alternen els conreus i les terres per al bestiar El terme limita amb els Torms SE, l’Albagés E, el Cogul NE, Granyena de les Garrigues NW i la Granadella SW Travessa el terme en direcció SE-NW la Vall Major o riera de Juncosa, que passa pel N del poble del Soleràs, únic nucli de població del municipi, a prop del qual la riera de Sisaltes desguassa a la Vall Major Més al N es…

El 1197 Gibert d’Albagés, poc després de colonitzar l’Albagés, emprengué el poblament d’aquest lloc a la segona meitat del s XIV tenia 10 focs i era de la jurisdicció del monestir de Poblet Habitat encara el 1635, el 1708 era ja un terme rònec

Fins més avall de Cervià de les Garrigues i del despoblat de les Besses, el riu continua com a termenal de la Pobla de Cérvoles amb l’Albi i amb Cervià de les Garrigues Passa després per l’Albagés i el Cogul deixa el seu curs encaixat i, formant una vall oberta, entra al Segrià per Aspa, passa per Alfés i Sonadell i, després de regar una zona d’hortes, s’uneix al seu collector vora aquest darrer poble Els seus principals afluents són, per la dreta, la riera de l’Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons, i, per l’esquerra, els barrancs de les Coves, de les Garrigues, la vall…

Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…

L'edifici actual és d'origen romànic tardà del segle XIII i reformat en estil gòtic al segle XIV Estudis posteriors trobaren a l'exterior restes arqueològiques d'època romana i, a l'interior, restes d'una basílica paleocristiana