Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pas de Calais
Estret marí
Estret entre França i Gran Bretanya, que comunica el canal de la Mànega amb la mar del Nord.
S'estén des de les costes angleses cap Dungeness, prop de Dover fins a les franceses cap Gris-Nez, amb una amplada de 32 km i una profunditat màxima de 72 m Hi passa gairebé tot el tràfic marítim entre l’Europa septentrional i l’Atlàntic i entre el continent i la Gran Bretanya Des del 1994 ambdues costes es comuniquen per un túnel submarí per on circula un ferrocarril
Tàmesi
El Tàmesi al seu pas per Londres. Al fons, vista de la City
© Corel Professional Photos
Riu
Principal riu d’Anglaterra (338 km de llargada i 11.350 km2 de conca).
Neix al peu de l’altiplà calcari de Costwolds Hills, corre vers l’E a través d’una ampla depressió, on forma amples meandres A Oxford rep les aigües dels afluents Cherwell i Abingdon, i després travessa per la Goring Gap l’escarpat cretaci de Chiltern Hills, a la sortida del qual, aigües avall de Pangbourne, entra a l’ample triangle alluvial de la conca de Londres i s’eixampla considerablement en travessar la metròpolis A Teddington comença l’estuari, que té una amplada de 16 km a la desembocadura a la mar del Nord, tocant al banc arenós de Nore Aquest estuari és una de les vies…
Solway Firth
Badia
Badia de la Gran Bretanya, entre les costes occidentals d’Escòcia i d’Anglaterra (més de 50 km de longitud i uns 35 km d’amplada mitjana).
costa de Los Mosquitos
Geografia històrica
Costa baixa de la mar de les Antilles, que des del riu Patuca, a Hondures, s’estén uns 500 km, amb una amplada de 175, fins a Bluefields, Nicaragua.
Regió plujosa i malsana, té una població inferior a 1 000 h Descoberta per Colom el 1502, amb els esclaus africans i els indígenes s’hi formà una població zamba , els cacics de la qual acataren, el 1687, el domini britànic i, el 1786, el dels castellans Pràcticament independent quan els darrers abandonaren l’Amèrica Central 1821, la Gran Bretanya i els EUA, reconegueren la seva dependència de Nicaragua en el conveni de Managua 1860 El 1895 la part del nord passà a Hondures
Stonehenge

El cromlec de Stonehenge
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Monument prehistòric de tipus megalític, un dels més importants i famosos d’Europa, situat prop d’Avebury, al comtat de Wilt, Anglaterra.
Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític a l’ edat del bronze 3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…
Nicaragua

Estat
Estat de l’Amèrica Central, comprès entre Hondures, al N, i Costa Rica, al S, i banyat per la mar Carib, a l’E, i per l’oceà Pacífic, a l’W; la capital és Managua.
La geografia física Una gran depressió tectònica entre el golf de Fonseca, a l’extrem NW, i la badia de San Juan del Norte, al SE, divideix el país en tres parts diferenciades La depressió en si, sotmesa a moviments de submersió en temps geològics recents i a una represa de l’activitat volcànica, inclou la regió lacustre de les conques de Managua i de Nicaragua, separades per una àrea coberta de materials volcànics El llac de Managua, d’una escassa profunditat, té per emissari el riu Tipitapa, immissari alhora del llac Nicaragua, molt més extens i més profund A l’W de la depressió, el vessant…