Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Los Santos
Divisió administrativa
Província de Panamà.
La capital és Las Tablas 5 230 h 1980
Sant Jordi d’Alfafar
Barri
Barri d’Alfafar (Horta del Sud) situat al NW del terme, al límit amb Benetússer.
Sant Joaquim
Convent
Antic convent d’augustinians del municipi de Paiporta (Horta del Sud), fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració
Sant Blai
Ermita
Ermita o santuari de Tivissa (Ribera d’Ebre), 2 km al SW de la vila, al vessant d’un puig coronat per les restes de l’anomenat castell de Sant Blai, que hom fa remuntar a època musulmana.
L’edifici actual és neogòtic, del 1858 l’interior, molt més petit, era medieval segons una tradició, fou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa
Zona del Canal de Panamà
Geografia històrica
Antic territori no incorporat dels Estats Units d’Amèrica, situat a banda i banda del canal de Panamà, amb un total de 1676,3 km2 (comptant-hi 712 km2 d’aigües internes, de les quals 423 del llac Gatun).
L’activitat del Canal ocupava la població del territori, així com una part important de treballadors de l’estat de Panamà, l’economia del qual en depenia estretament Cedida als EUA pel tractat Hay-Bunan-Varilla 1903, amb la naixent República de Panamà, pertangué als EUA fins el 1979 i era administrada per un governador Aquell any es firmà un tractat entre Panamà i els EUA, i el Canal i la zona adjacent passaren a ésser administrats conjuntament per ambdós països fins el 1999, quan els EUA abandonaren el territori
golf de Panamà
Golf marí
Golf del Pacífic que voreja la costa S de l’istme de Panamà, amb una amplada màxima de 185 km i un entrant de 160 km.
És poc profund i separa les cadenes muntanyoses de l’W de Panamà de l’inici de la colombiana Serranía de Baudó S'hi troben les illes de La Perla El principal centre urbà és la ciutat de Panamà
Panamà
Ciutat
Capital de la República de Panamà i de la província homònima.
És situada al NE de l’embocadura S del canal homònim, en una petita península Ha experimentat un fort creixement demogràfic els últims anys, cosa que fa que reuneixi la tercera part de la població del país Concentra el 75% de les indústries del país alimentària, vestits, tabacs, cerveses i la major part de les activitats terciàries comerç, banca, assegurances, serveis mèdics i socials, així com també els centres universitaris Universidad de Panamá, fundada el 1935 i Universidad Santa María la Antigua, el 1965 Presenta, amb tot, les característiques de les grans ciutats dels països…
Panamà
Estat
Estat de l’Amèrica Central, que comprèn la part més meridional i més estreta de la regió dels istmes i és banyada al N, tot al llarg de 760 km, per l’Atlàntic i al S, per 1.220 km, pel Pacífic; limita a l’W amb Costa Rica i a l’E amb Colòmbia; la capital és la ciutat de Panamà.
La geografia física En passades èpoques geològiques la regió ístmica de Panamà s’estenia bastant més àmpliament i fou reduïda al seu estat actual per un moviment de submersió Ho testimonien tant la topografia dels fons submarins com la irregularitat de les costes, on abunden les ries Quasi tot el territori és muntanyós, ja que les parts baixes han estat envaïdes per la mar Petites planes s’estenen al vessant del Pacífic, com les de David i de Santiago, que són les àrees més fèrtils i riques del país En el centre-oest del país es desenrotlla una serralada, fins uns 150 km, aproximadament, del…
la Palma d’Ebre
La Palma d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, al sector més alt i més septentrional de la comarca.
Situació i presentació El terme de la Palma d’Ebre, d’una extensió de 37,92 km 2 , és situat al NE de la comarca A la seva part més septentrional, és separat de les Garrigues per una llenca de terreny pertanyent a Flix, municipi que també configura el límit ponentí Confronta, a més, amb els municipis prioratins de la Bisbal de Falset i Cabassers per llevant, i a migdia amb el terme de Vinebre La fita amb la Bisbal de Falset passa pel cingle del Penal de Sas i prop del tossal del Junquet, i el termenal amb Cabassers per la partida dels Castellassos i pel coll de Cabassers o de la Batalla prop…