Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
canal de Moçambic
Canal marí
Pas marítim de l’oceà Índic que separa l’illa de Madagascar de la costa SE d’Àfrica, davant de Moçambic.
A l’extrem nord hi ha les illes Comores i s’estén en direcció SW aproximadament 1 600 km L’amplada màxima és de 850 km, i la mínima, de 450 km
Nosy Bé
Illa
Illa volcànica de Madagascar, situada al canal de Moçambic.
La capital és Hell-Ville Conreus canya de sucre, arròs, cafè, etc i indústria derivada Fou declarada protectorat francès el 1840 ocupada pels francesos el 1841, fou annexada per Madagascar el 1896
illes Barren
Arxipèlag
Illa
Grup d’illots situats al canal de Moçambic, a la costa oest de Madagascar, d’on depenen.
Madagascar
Estat
Estat insular d’Àfrica, a l’oceà Índic, situat davant la costa sud-oriental africana, de la qual el separa el canal de Moçambic; la capital és Antananarivo.
La geografia física L’illa és formada per un altiplà de roques cristallines i eruptives desgastades per l’erosió, amb una altitud de 1200 a 2 000 m, el qual ocupa la regió interior, i hi ha cims volcànics i nombroses depressions el volcà Tsaratanana, amb 2886 m, és l’alçada màxima Cap a l’E, descendeix bruscament, gràcies a un sistema de falles, i forma una petita plana costanera A l’W el descens és molt més suau, i l’erosió ha actuat intensament sobre els materials sedimentaris El clima és tropical, amb temperatures elevades a les zones baixes i variables a l’interior, a causa de l’altitud…
Cuba
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…