Resultats de la cerca
Es mostren 1457 resultats
Cuiàvia
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, situada al sector central del país i travessada pel riu Noteć.
La capital fou Kruszwica Actualment es troba inclosa en el voivodat de Kujawsko-Pomorskie
Gran Polònia
Palau de Rogalin, a laGran Polònia
© Oficina de Turisme de Polònia
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, situada al sector centro-occidental del país.
La ciutat principal era Poznań Actualment es troba repartida entre el voivodat homònim, majoritàriament, i els voivodats de Łódź, Cuiàvia i Pomèrania i Lubúsquia
Petita Polònia
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, situada al sector sud-est del país, en la part alta i central del riu Vístula.
Inclou gran part dels Carpats polonesos, les conques de Sandomierz i Oswiecim i la meseta de la Petita Polònia, que forma la regió de roca calcària del Jura de Cracòvia-Częstochowa Cracòvia és la ciutat principal
parc d’Olèrdola
Espai natural
Espai natural situat als contraforts del Garraf.
Té una superfície de 698 ha, repartides al voltant del conjunt monumental d’Olèrdola El 1998 se'n modificà el pla especial del 1992, i es gestiona conjuntament amb el parc del Garraf, amb el qual comparteix una bona part del tipus de vegetació, amb predomini de les bosquines de caràcter mediterrani amb garric, bruc d’hivern i gatosa i algunes pinedes de pi blanc i arbustos com el margalló El territori comprèn també masies i les seves petites explotacions de vinya i arbres fruiters Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Tòro
La vall de l’Artiga de Lin amb el coll de Tòro al fons (la Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Forma i grafia errònia que hom ha emprat per a designar Eth Hòro, vall de capçalera del Nere, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Pel port Vell de Tòro o coll de Tòro de Viella , obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés, passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella
vall de Toran
Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
pla de Tor
Pla de la vall de l’Unhòla, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels termes de Viella i de Salardú (Vall d’Aran), a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor
.
Tomaszów Mazowiecki
Ciutat
Ciutat del voivodat de Łódź, Polònia, a la riba del Pilica.
Té indústries tèxtils fibres artificials i químiques