Resultats de la cerca
Es mostren 1469 resultats
Sant Antoni de la Grella
Capella
Capella del terme de la Maçana, dins la gorja de la Grella
.
Es troba adossada a la pedra on la ribera d’Ordino passa profundament engorjada entre altes parets de pedra i densa vegetació de ribera en l’antic camí ral que unia les parròquies de la Maçana i Escaldes i Engordany Les obres de l’obertura d’uns túnels viaris la malmeteren fins destruir-la en bona part, però posteriorment fou refeta completament Aquesta capella és dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels traginers, que l’invocaven abans de passar per aquest mal pas engorgat Un centenar de metres per sota hi ha el pont de Sant Antoni de la Grella
Tòro
La vall de l’Artiga de Lin amb el coll de Tòro al fons (la Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Forma i grafia errònia que hom ha emprat per a designar Eth Hòro, vall de capçalera del Nere, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Pel port Vell de Tòro o coll de Tòro de Viella , obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés, passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella
séquia de Tormos
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que pren l’aigua del Túria, per l’esquerra, a l’assut de Tormos, dins el terme de Paterna, aigua amunt de Manises.
Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València
vall de Toran
Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
pla de Tor
Pla de la vall de l’Unhòla, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels termes de Viella i de Salardú (Vall d’Aran), a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor
.
Tolse
Masia
Església
Masia i església, sota l'advocació de Sant Andreu, de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), vora el bosc de Tolse.
baronia de Toga
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs.
Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs-Pardo de la Casta i de Bellvís mort el 1509 A la fi del s XVIII passà per enllaç als Arroyo El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino
refugi d’Eth Ticolet
Excursionisme
Refugi de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.
baronia de Terrateig
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1353, per Guillem de Bellvís.
Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano
Terrafort
Enclavament
Enclavament (1,25 ha) del municipi de Xàtiva (Costera), entre Rotglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al N de la ciutat.
Les seves terres són regades per la séquia del Puig