Resultats de la cerca

Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes

La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…

Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil

És un centre turístic i una tradicional estació termal, prop de la frontera alemanya, entre les muntanyes Metallíferes i la Selva de Bohèmia Amb Karlovy Vary, és el símbol del termalisme aristocràtic del segle XIX

Centre comercial i port fluvial a la riba de l’Elba, al vessant nord-est de les muntanyes Metallíferes, té una important indústria química, i cal destacar també les indústries del vidre i les alimentàries

Situada al peu de les muntanyes Metallíferes, vora el Tepla, és una coneguda i tradicional estació termal d’aigües sulfuroses fundada per Carles IV Hi ha jaciments de lignit, i indústria química i de la porcellana Catedral d’estil barroc del segle XVIII

Situada al NW de la regió, vora el Biela, i als peus de les muntanyes Metallíferes Centre de la zona hullera del país, amb la pràctica totalitat de la producció de lignit de Txèquia, era una població totalment alemanya fins al segle XIX, que començà l’emigració de treballadors txecs Hi ha foneries i indústries químiques

Té 4 km de longitud des de l’ull de la Garona a la cabana dels Gavatxos i és cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret tuc de Saumet, tuc de Baciver, cap de Varimanya Hi acudeixen a pasturar uns 40 000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu A més de…

La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…

Situació i presentació El municipi de Bossost, de 28,17 km 2 , es troba al sector nord-occidental de la Vall d’Aran, a banda i banda de la Garona, i especialment pròxim a la frontera francesa pel portilló de Bossost, de Burbe o Eth Portilhon, que el comunica amb la pròxima localitat de Luchon Els termes veïns són el de Les al N, el de Vilamòs i Arres a l’E, amb aquest últim també termeneja al S, i el francès de Luchon a l’W L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents el termenal des de l’extrem SW, al tuc d’Eth Plan dera Sèrra 1977 m, passa pel coll de Baretges i el tuc d’Aubàs 2061…