Resultats de la cerca
Es mostren 5945 resultats
Garòs
Vista parcial de l’església de Sant Julian de Garós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la banda dreta de la Garona, al peu de la muntanya d’Espiargo.
L’església de Sant Julian, romànica d’origen, fou renovada al segle XV Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs Inicialment fou cap de terçó amb Arties i per això l’any 1280 rebé una ordre de convocatòria del rei Pere II, dirigida ala universitati plebium tertie partis terre Aranni de Garos Poc abans, l’any 1288, apareix esmentada com una vila de la Vall, amb Arties, Lespa i Garos , i, abans encara, l’any 1259, el rei Jaume I concedí la batllia de Garòs a Portolà de la Moga, batllia que l’any 1267 tenien dividida Flos de Moga, neboda del capellà de Betlan, i aquest capellà, de nom Arnau L’11…
Era Garona de Ruda
El riu de Ruda al fons de la vall homònima
© Fototeca.cat
Riu
Un dels dos braços —el més llarg— que forma la Garona
a Castell-lleó (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader
la Garona
La Garona a Lés
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…
ribera d’Eth Forcalh
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, vora Montgarri, dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), emissari de l’estany Nere deth Forcalh.
serra de Cubeishic
Serra
Serra de la Vall d’Aran, que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la Coma d’Auran (2 427 m).
Domina, pel sud, el pla de Cubeishic , vora el riu de Varradòs, aigua amunt d’Era Artiga de Varradòs
clot d’Es Cròssos
Capçalera del coma de Parros
(emissari dels estanyets d’Es Cròssos
), afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa, entre el pla de Beret i la vall de Montgarri.
serra d’Es Cròdos
Serra
Serra de la Vall d’Aran, a la dreta de la Garona, entre la vall de Varradòs i la del riu Salient, dins el terme de Viella.
Culmina al pic d’Es Cròdos 2 322 m alt
tuc d’Es Crabiròls
Cim
Cim (2 457 m alt.) de la línia de crestes del port d'Era Escaleta (Vall d’Aran).
tuc de Crabera
Cim
Cim (2 630 m alt.) de la serra que limita pel nord la Vall d’Aran, damunt la vall de Toran (municipi de Canejan).
barranc de Corilha
Barranc
Afluent, per la dreta, de la Garona, que neix a la serra d’Arenho i desemboca al seu col·lector a Gessa (Vall d’Aran).
A la seva dreta, al peu de la serra de Corilha o de Sant Martin , hi ha l’ermita de Sant Martin de Corilha