Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
portilhon d’Albi
Collada
Coll de la serra que separa la Vall d’Aran del territori occità de Conserans (2.457 m), damunt els rasos de Liat; termenal dels municipis de Canejan i Salardú.
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…
Aigües Tòrtes
Indret de la Ribera d’Aiguamòg (municipi de Salardú, Vall d’Aran), més amunt del saltant d’Aigües Tòrtes
, situat sobre els banys de Tredòs.
És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets 1 820 m alt
l’Aiguamòg
Riu
Riu de la Vall d’Aran (municipi de Salardú) que aflueix per l’esquerra al riu de Ruda, poc abans d’arribar a Tredòs.
És alimentat pels 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la riera d’Aiguamòg , a l’indret conegut com a Aigüestortes
coma Gireta
Coma, tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit de la Vall d’Aran (Salardú) amb el Pallars Sobirà (Alt d’Àneu).
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta Aquest port forma una clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord 2 503 m i al sud 2 441 m, per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès
Gessa

Vista general de la vila de Gessa (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilha.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica La vila és coneguda a partir de l’any 1278 amb els noms de Hyexa, Gricha el 1298, Grixa, Xessa i Gessa entre el 1312 i el 1316 El 8 de novembre de 1313 els cinc cònsols i la resta de cinquanta-cinc homines ville de Geyxa , entre els quals hi havia Guillem Tron, archipresbiteri vallis superioris de l’Aran, juraven fidelitat a Guillem de Castellnou, conseller i procurador del rei Jaume II, i li feien homenatge Els rectors de Gessa mantingueren el títol d’arxiprests de la part alta de la Vall d’Aran…
coma de Geles
Vall del municipi de Viella (Vall d’Aran), tributària del Joèu per la dreta.
A la part alta hi ha la pleta i les cabanes de Geles , i l’oratori de les Neus
Gausac

Gausac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a l’extrem NE de la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Martí, romànica i gòtica, té un notable campanar vuitavat conserva una talla d’un Crist , el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànics A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr No hi ha referències documentals fins al darrer terç del segle XIII Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298, i el 13 de novembre de 1313 els homes de Casau juraren fidelitat a Jaume II apud Sanctum Martinum de…
Garòs
Història
Antic terçó i batllia de la Vall d’Aran que comprèn la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d’Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Artics, Laspan i Garòs.
Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons d’Arties i de Pujòlo
Garòs

Vista parcial de l’església de Sant Julian de Garós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la banda dreta de la Garona, al peu de la muntanya d’Espiargo.
L’església de Sant Julian, romànica d’origen, fou renovada al segle XV Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs Inicialment fou cap de terçó amb Arties i per això l’any 1280 rebé una ordre de convocatòria del rei Pere II, dirigida ala universitati plebium tertie partis terre Aranni de Garos Poc abans, l’any 1288, apareix esmentada com una vila de la Vall, amb Arties, Lespa i Garos , i, abans encara, l’any 1259, el rei Jaume I concedí la batllia de Garòs a Portolà de la Moga, batllia que l’any 1267 tenien dividida Flos de Moga, neboda del capellà de Betlan, i aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina