Resultats de la cerca

Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…

Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els…

A ponent del tuc de Montoriet hi ha el port vell de Viella o port vell de Tòro El seu passatge és impracticable durant més de mig any per a les cavalleries, a causa de la neu, i molt difícil per als vianants La menor altitud del port de la Bonaigua féu que fos escollit el 1924 per unir la Vall d’Aran per carretera amb la resta de Catalunya però la menor amplitud de la carena facilità l’obertura, per sota del port de Viella, del túnel o foradada de Viella , el 1941, que no entrà en servei fins el 1948 La boca meridional molt propera a l’antic hospital de Sant Nicolau…

Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc Alta Ribagorça, i a 1860 m alt, sota el pic de Pomèro 2485 m alt, contrafort septentrional de la tuca Blanca que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro , hi ha el güell de Pomèro , on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell del Joèu

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…

Davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri 3015 m alt, el pic de la canal de Rius 2813 m, la mola Gran 2881 m —al límit amb l’Alta Ribagorça—, el pic de Conangles 2748 m, el tuc de Samaera 2645 m, el mall de Rius o malls d’Es Corbes de Rius 2628 m i la tuca de Betren 2526 m Al capdamunt hi ha l' estany Tòrt de Rius i l' estany de Rius 2300 m alt, dels més exteriors de la Vall d’Aran, l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després arriu de Valarties Es comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius 2315 m alt

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de…

El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de coll de Tòro…

Situat a la carretera N-230, el mateix nom designa, de fet, cadascun dels dos túnels construïts parallelament i de manera successiva, el més antic dels quals està tancat al trànsit convencional El primer projecte data del segle XIX i fou concebut per Pascual Madoz, que l’encarregà a enginyers francesos, bé que fou desestimat per les grans dificultats tècniques El 1924 els representants de la Vall d’Aran demanaren al rei Alfons XIII la construcció del túnel Les obres s’iniciaren el 1928 i havien de durar, segons les previsions, cinc anys tanmateix, les vicissituds burocràtiques, tècniques i…