Resultats de la cerca

Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional Vista exterior de l'absis de Santa Maria d'Arties © Patrimonifuneraricat Al nucli antic es destaca, a més de la torre d'…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…

Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, pertal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol Capreolus capreolus , l’isard Rupicapra pyrenaica , el cérvol Cervus elaphus , la marta Martes martes , la marmota Marmota marmota , el picot negre Dryocopus martius , la becada Scolopax rusticola , el mussol pirinenc Aegolius funereus , el gall fer Tetrao urogallus i la perdiu blanca Lagopus mutus

Situació i presentació L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km 2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue 61,1 km 2 , Gessa 17,2 km 2 i Arties 78,6 km 2 al terme tradicional de Salardú De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el 1985 El novembre…