Resultats de la cerca

És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran

És situat al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona L’església parroquial Sant Esteve, en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d’argent del segle XVI El lloc apareix amb els noms de Muntbarbal l’any 1278 i de Montecorvallo o Montecorballo del 1312 en endavant Guillem Arnau de Montcorbau tingué un paper destacat en l’oposició a la invasió de la Vall pels francesos el 1283-1284 i després en el retorn del domini als reis de la corona catalanoaragonesa El 20 de novembre de 1313 els dos cònsols i els trenta-dos caps de…

L’església parroquial Sant Martí, romànica i gòtica, té un notable campanar vuitavat conserva una talla d’un Crist , el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànics A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr No hi ha referències documentals fins al darrer terç del segle XIII Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298, i el 13 de novembre de 1313 els homes de Casau juraren fidelitat a Jaume II apud Sanctum Martinum de…

Hi ha l’església parroquial, romànica de  Sant Pere d’Escunyau , originàriament del segle XII, que té un portal de gran vàlua El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV Fins el 1970 fou municipi independent l’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles de Casarilh i de Betren i el despoblat de Castell Als vessants septentrionals de la tuca de Betren hi ha la nova estació d’esports d’hivern d’Era Tuca i hom ha creat una reserva botànica El lloc surt documentat a partir de l’any 1278 amb els noms d’Aczcunia, ville de Scunhalibus, Cunhalibus, Scunhabli o Espinyau El 12…

L’església de Sant Julian, romànica d’origen, fou renovada al segle XV Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs Inicialment fou cap de terçó amb Arties i per això l’any 1280 rebé una ordre de convocatòria del rei Pere II, dirigida ala universitati plebium tertie partis terre Aranni de Garos Poc abans, l’any 1288, apareix esmentada com una vila de la Vall, amb Arties, Lespa i Garos , i, abans encara, l’any 1259, el rei Jaume I concedí la batllia de Garòs a Portolà de la Moga, batllia que l’any 1267 tenien dividida Flos de Moga, neboda del capellà de Betlan, i aquest capellà, de nom Arnau L’11…

El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d’Aubèrt Al nord del poble es troba l’església inicialment romànica de Sant Martí final del segle XIII, molt desfigurada Conserva l’absis semicircular coronat per un campanar d’espadanya havia estat l’església de l’antic monestir de Sant Agustí, desaparegut A la plaça del poble hi ha l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del segle XVI en una paret hi ha encastada una estela romana de marbre Les mencions documentades recollides són tardanes i li donen el nom d’ Hubert el 1278 i…

L’edifici L’església és un dels millors exponents de l’arquitectura gòtica de la comarca, si bé conserva alguns elements romànics de gran interès Al porxo situat a la base del campanar podem veure un bloc de pedra encastat a la paret, amb la imatge de Crist clavat a la creu amb tres claus És possible que el seu emplaçament original fos al timpà de la portalada Manté una posició relaxada, amb els braços totalment horitzontals, i el cap és desproporcionadament gran respecte a la resta del cos Els trets del rostre, esculpit de forma tosca, palesen un cert realisme, especialment en els…

Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la…

Situació i presentació El municipi de Canejan, de 48,32 km 2 , s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’…

Situació i presentació L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km 2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue 61,1 km 2 , Gessa 17,2 km 2 i Arties 78,6 km 2 al terme tradicional de Salardú De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el 1985 El novembre…