L’edifici
L’església és un dels millors exponents de l’arquitectura gòtica de la comarca, si bé conserva alguns elements romànics de gran interès. Al porxo situat a la base del campanar podem veure un bloc de pedra encastat a la paret, amb la imatge de Crist clavat a la creu amb tres claus. És possible que el seu emplaçament original fos al timpà de la portalada. Manté una posició relaxada, amb els braços totalment horitzontals, i el cap és desproporcionadament gran respecte a la resta del cos. Els trets del rostre, esculpit de forma tosca, palesen un cert realisme, especialment en els acanalaments de la barba i el bigoti, i hi podem apreciar un rictus de dolor. Al tors es distingeixen els pectorals i les costelles marcades. La representació en pedra de la Crucifixió no és freqüent en el romànic, però trobem exemples semblants a Sant Pèir d’Escunhau i a Sant Miquèu de Vielha. En el cas de Gausac, malgrat l’arcaisme de la majestat, es pot datar ja ben avançat el segle XIII. A l’interior de l’església es conserven dues piques romàniques, una baptismal i l’altra beneitera. La primera, força gran, data del final del segle XII o l’inici del segle XIII i presenta una decoració formada per motius vegetals i figures humanes. La pica beneitera, incrustada a la paret del costat de la porta, és una peça força rústega i de formes arcaiques, que es pot datar al voltant del segle XII.
La història
L’any 1313, trenta veïns de la parròquia de Sant Martin (Sanctum Martinum de Gausaco) van jurar fidelitat al rei Jaume II. La resta de notícies històriques són intranscendents per a l’edifici.