Resultats de la cerca
Es mostren 1454 resultats
Torralba
Caseria
Caseria del municipi d’Otos (Vall d’Albaida), al N del poble, a la confluència dels rius d’Albaida i de Micena, centre de l’enclavament de Torralba i Micena (2,94 km2), situat entre els municipis de Benissuera, Sant Pere d’Albaida, Bèlgida i la Pobla del Duc.
Lloc de moriscs dependent de Bèlgida, al s XVI fou agregat a Otos
torre del Torn
Torre
Antiga torre de defensa de la costa, bastida damunt un illot, al peu del coll de Balaguer, dins el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
el Torrell
Història
Antiga quadra del terme de Tarragona (Tarragonès), esmentada encara al segle XVIII.
Tomanil
Antic terme del municipi del Morell (Tarragonès), esmentat encara al s XVIII.
Toledo
Despoblat
Despoblat del municipi d’Ontinyent (Vall d’Albaida), al N del terme, a l’esquerra del riu Clariano.
Terrateig
Terrateig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al SE de la comarca, al límit amb la Safor i amb el Comtat.
S'estén a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme, i és accidentat al S pel sector muntanyós que enllaça les serres de Benicadell i d’Ador coll de Llautó Aquest sector poc més de la meitat del territori és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la zona més plana de la vora del riu i es dedica bàsicament a conreus de secà 200 ha, abancalats vinya 127 ha i oliveres El regadiu aigua de fonts, en part de reg temporal es limita a 22 ha d’arbres fruiters i hortalisses El poble 345 h agl 2006, terrategins 254 m alt és a la vora del barranc de Terrateig , afluent del Vernissa L…
cap de Terme
Cap
Cap de la costa meridional de Catalunya, al límit entre els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
els Teixells
Masia
Masia i antic terme del municipi de Cambrils (Baix Camp).
Formava part de la comuna del Camp de Tarragona
comtat de Tarragona
Història
Nom donat esporàdicament al territori i ciutat de Tarragona, però que no perdurà.
La ciutat de Tarragona havia estat cobejada i amb intents d’ésser restaurada pel comte Borrell II de Barcelona, que vers el 960 és anomenat per un historiador àrab Ibn Haldūn príncep de Tarragona, per Ramon Borrell I, segons consta en el seu poema necrològic 1018, i per Berenguer Ramon I, que vers el 1050 infeudà al vescomte Berenguer I de Narbona el comtat de Tarragona en cas que fos conquerit Tot i que el repoblament cristià el 1049 ja havia arribat a Tamarit, el primer intent seriós de repoblament de la ciutat, bé que sense èxit, es féu el 1090 L’intent dels comtes era de reorganitzar el…
Tarragona
Tarragona des del fortí de la Reina
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…