Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Sorba
Poble
Poble del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l’aigua d’Ora.
L’església parroquial Santa Maria havia pertangut al monestir de Ripoll des del s IX En depèn l’església de Sant Jaume de Codony Formà part del vescomtat de Cardona
Vilosiu
Despoblat
Despoblat del municipi de Cercs (Berguedà), a l’W del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort.
L’antiga església parroquial, esmentada al s IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona
riera de Merola
Riera
Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola
.
L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova bastida al s XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola , dins l’actual terme de Viver El lloc és esmentat ja al s IX
Berà
Urbanització
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Roda de Berà (Tarragonès), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials.
El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona segle IX, que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’arc de Berà
Sant Joan de Montdarn
Poble
Poble i antiga casa monàstica del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), al NW del terme, prop de la masia de Cor-de-roure
.
El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical 1017, i restà com a parròquia rural L’església, refeta als s XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps s IX-X Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn o deSant…
Brocà
Antic poble
Antic poble (958 m alt.) del municipi de Guardiola de Berguedà, dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.
Fins el 1942 fou el centre d’un municipi que tenia agregats des al s XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer, que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà , per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà Havia format part de la baronia de Pinós L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica Al s IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i,…
comtat de Berga
© fototeca.cat
Història
Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Berguedà (tret de la vall de Lillet).
El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del s IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els…
Sant Quirze de Pedret
© C.I.C. - Moià
Església
Església preromànica del municipi de Cercs (Berguedà), a l’extrem sud-est del terme, prop del Llobregat.
L’edifici Aquesta església és un dels exemplars més interessants de tota la comarca i un dels més destacats de Catalunya per la seva barreja d’elements preromànics i romànics Consta de tres naus, de les quals la central és més alta i la lateral sud només conserva el tram de llevant La capçalera, situada al sud-est, consisteix en tres absis, el central de planta gairebé quadrada i els dos laterals de planta de ferradura Una volta de canó ultrapassada cobreix l’absis central, i les dues absidioles tenen una volta esfèrica una mica aplanada La nau central té una coberta d’encavallades simples…
Roda de Berà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, al límit amb la comarca del Baix Penedès.
Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…
Capolat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès.
Situació i presentació Limita amb Castellar del Riu N, Berga i Avià E, i l’Espunyola i l’enclavament de Comesposades de Montmajor S i amb els municipis de Navès i Guixers del Solsonès És un terme eminentment rural, de poblament totalment disseminat, però malgrat això, els principals nuclis de població són el poble de Capolat, capital del terme la caseria de Llinars, compartida amb el terme de Castellar del Riu la caseria de Rossinyol i Coforb, anomenada també Coforb i la caseria de Taravil Aquests nuclis coincideixen amb els antics termes parroquials de Capolat, Coforb i Taravil La carretera…