Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Sant Pere de Casserres
Monestir
Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres (Berguedà), vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere
.
Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040 Tingué una escassa vida monàstica els s XII i XIII L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles Les seves notícies es perden al s XV
Viver
Poble
Poble (600 m alt.) del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), a l’extrem oriental del terme, a la vall de la riera de Merola.
L’església parroquial Sant Miquel, de la qual depèn la de Sant Joan de Montdarn, fou consagrada el 1187 l’antic edifici, però, fou enderrocat al s XVII per tal d’alçar l’actual El castell de Viver , esmentat ja al s XI dins el comtat de Cerdanya, esdevingué centre de la baronia de Viver damunt les seves ruïnes fou bastida la gran masia de Vilanova de Viver
Falgars
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià ( Santa Maria de Falgars
) del municipi i de la parròquia de la Pobla de Lillet (Berguedà), a la serra de Falgars
.
El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del s XV És lloc de molta devoció
el Gaià
© Alberto González Rovira
Riu
Riu que neix a les serres de la Brufaganya i de Queralt i que desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Camp de Tarragona, al peu del castell de Tamarit (Tarragonès).
Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats…
Capolat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès.
Situació i presentació Limita amb Castellar del Riu N, Berga i Avià E, i l’Espunyola i l’enclavament de Comesposades de Montmajor S i amb els municipis de Navès i Guixers del Solsonès És un terme eminentment rural, de poblament totalment disseminat, però malgrat això, els principals nuclis de població són el poble de Capolat, capital del terme la caseria de Llinars, compartida amb el terme de Castellar del Riu la caseria de Rossinyol i Coforb, anomenada també Coforb i la caseria de Taravil Aquests nuclis coincideixen amb els antics termes parroquials de Capolat, Coforb i Taravil La carretera…
els Pallaresos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Francolí, al límit amb el terme de Tarragona.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de la Secuita, a l’E amb el Catllar, al S amb Tarragona i a l’W amb Perafort i Constantí Les principals elevacions es troben a la divisòria amb el terme de Perafort El territori no té cap curs d’aigua remarcable, però prop del nucli urbà neix el torrent del Garrot, el curs del qual acaba, dins el terme de Tarragona, en el Francolí L’abundància de terrenys miocènics afavoreix la presència de bosc de pins i garriga i dificulta els conreus El terme comprèn el poble dels Pallaresos, cap de municipi, les partides de l’Argila, l’Hostalet, el…
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
la Secuita
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a l’interfluvi del Francolí i del Gaià, al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Nulles, Vallmoll de l’Alt Camp, a l’W amb els Garidells de l’Alt Camp, Perafort i una part de Vallmoll, al S amb els Pallaresos, al SE amb el Catllar i a l’E amb Renau Els límits del terme no segueixen cap accident geogràfic a excepció de la ratlla divisòria amb Vallmoll i part de la de Nulles, establerta pel torrent de Bogatell i la que, en l’angle entre els termes de la Secuita, Renau i el Catllar, constitueix el torrent de Renau Una sèrie de turons accidenten la part septentrional del terme, que és el tercer lloc de la comarca pel que…
Avià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la dreta del Llobregat, a la zona de contacte entre els Prepirineus (cingles de Coforb) i les vores de la Depressió Central.
Situació i presentació Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan El municipi inclou els nuclis de població següents els pobles d’Avià, que n’és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es…
Creixell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa; el sector N és accidentat pels primers contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…