Resultats de la cerca
Es mostren 1446 resultats
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
Sant Ramon
Caseria
Santuari
Caseria i santuari del municipi de Constantí (Tarragonès), al N del terme, vora la carretera de Reus al Morell.
Sant Julià
Església
Antiga església desapareguda del municipi de Tarragona (Tarragonès), prop de la pedrera de Sant Julià, a la partida de la Garriga Petita, a la dreta del Francolí, alçada en commemoració del dia que el rei Jaume I conquerí Morella, iniciant la conquesta del Regne de València.
posada de Sant Jaume
Caseria
Hostal
Hostal i caseria (53 h diss [1960]) del municipi d’Oliva (Safor), al SE de la ciutat, vora el terme de Dénia (Marina Alta), a la bifurcació de la carretera de València a Alacant i una de les que es dirigeixen a Pego.
serra de la Safor
Serra
Massís muntanyós (1 013 m) del País Valencià, situat a l’extrem oriental de les serres d’Agullent i de Benicadell, localitzat al SW de la comarca de la Safor, a la qual dóna nom.
Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor
Rubials
Despoblat
Despoblat del municipi de la Pobla de Montornès (Tarragonès), al NW del poble.
Ròtova
Municipi
Municipi de la Safor, al peu dels contraforts meridionals del Mondúber (581 m alt.) i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d’W a E.
El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat 200 ha de tarongers 150 ha que aprofiten l’aigua del riu de Vernissa i la resta de pous el secà es redueix a 25 ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers Hi ha magatzems de preparació de fruita La població, que havia tingut un increment fort al llarg del s XIX, ha tornat a créixer des del 1950 amb l’ampliació de l’àrea regada El poble 1 213 h agl 2006, rotovins 103 m alt és a la dreta del riu de Vernissa De l’…
el Rollet
Sequiol del sistema de regadius de Molinell, al límit dels termes de Pego (Marina Alta) i d’Oliva (Safor).
Peralta
Ruïnes de l’església de Santa Maria de Peralta a Renau (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (171 m alt.) del municipi de Renau (Tarragonès), al SW del poble.
La seva església Santa Maria depèn de la parròquia de Renau el 1948 hi foren descobertes unes pintures murals del s XIV, que foren traslladades al Museu Diocesà de Tarragona El 1477 fou donat per Joan Gabriel de Montoliu al monestir de Santes Creus