Resultats de la cerca

Centre agrícola, comercial i industrial maquinària, mobles, indústries alimentàries, afavorit per la seva posició cèntrica al país Centre d’ensenyament superior Universitat de l’Estat Lliure d’Orange, fundada l’any 1950 Les condicions climàtiques han permès la installació de dos importants observatoris astronòmics el Lamont-Hussey, de la Universitat de Michigan EUA, situat a Naval Hill, i el Boyden Observatory a Mazelspoort Nus de comunicacions ferrocarril i carreteres Fundada el 1846 per grangers afrikàners que emigraren del Cap, després 1849 esdevingué la capital de la colònia…

Neix a les Drakensberg, i desguassa a l’Orange aigua avall, prop de Douglas Manté de primer una direcció E-W, que canvia després per la NE-SW, i forma, en aquesta corba, frontera entre l’estat de Nord-Oest i l’Estat Lliure Passa per Stenderton i Vereenging, i hi ha un pantà prop d’aquesta ciutat

La capital és Bloemfontein És constituïda per una gran plana inclinada de l’E 1 500 a 2 000 m a l’W 800 a 1 200 m La recorren nombrosos afluents de l’Orange i del Vaal La població és predominantment bantú L’agricultura té com a conreus principals els cereals La ramaderia bestiar boví i oví és molt important Destacats jaciments d’or a Odendaalsrus, al NW, i de diamants al SW, a la regió de Kroonstad a la vall del Vaal és molt notable l’explotació de les mines d’hulla de la regió de Parys i de Vereeniging La indústria, poc desenvolupada, es concentra a la capital i als centres del nord…

La capital era Phuthatditjhaba Habitat pels sothos del sud, fou declarat bantustan autònom el 1974 Fou suprimit en finalitzar el règim de segregació racial 1991

La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de la Nou de Gaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la riera de Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Riera de Gaià i les urbanitzacions del Castellot dita també el Senyoriu de Tamarit i la Coma dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera També…

Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…

Situació i presentació Orogràficament, és un municipi pla amb una suau inclinació cap a la mar A l’extrem N, l’altura màxima de la planúria, constituïda per dipòsits quaternaris, és de 60 m Prop de Salou és lleugerament accidentada per la part final de la unitat de relleu que forma, terra endins, el cap de Salou Localment aquest sector es coneix amb el nom de les Garrigues Hi afloren calcàries del Secundari i calcarenites del Terciari A l’E del Racó comença la platja de la Pineda, de 3510 m de llargada Diversos reguerots i barrancs travessen el municipi i desemboquen a la mar o als espais…

Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…