Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Santa Magdalena de Bell-lloc
Monestir
Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’W de la ciutat de Tarragona, prop de la necròpolis romanocristiana.
Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de SantPere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari,…
l’Albereda
Masia
Masia del municipi de la Secuita (Tarragonès), antiga possessió del monestir de Santes Creus.
Vistabella

Església de Jujol a Vistabella (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (140 m alt.) del municipi de la Secuita (Tarragonès), al NE d’aquest poble.
Era una antiga quadra que formava part del terme de Codony, separat del domini del monestir de Santes Creus tanmateix, el 1298 la meitat dels delmes i les primícies del lloc eren posseïts per l’arquebisbe i el capítol de Tarragona, i l’altra meitat per l’esmentat monestir
la Granja dels Frares
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi del Morell (Tarragonès), a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu de la Glorieta.
Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus
Puigdelfí

Vista de Piugdelfí, poble agregat a Perafort (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Perafort (Tarragonès), a l’esquerra del Francolí, a l’W del cap del municipi.
La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus
la Tallada
Masia
Masia i antic terme del municipi de la Secuita (Tarragonès), al N del poble, prop de la caseria dels Masos de la Secuita.
El mas fou venut el 1232 per Pere de Tallada al monestir de Santes Creus l’any següent Guillem d’Aguiló cedí als monjos els drets que hi tenia com a senyor directe S'hi establiren ermitans
Peralta

Ruïnes de l’església de Santa Maria de Peralta a Renau (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (171 m alt.) del municipi de Renau (Tarragonès), al SW del poble.
La seva església Santa Maria depèn de la parròquia de Renau el 1948 hi foren descobertes unes pintures murals del s XIV, que foren traslladades al Museu Diocesà de Tarragona El 1477 fou donat per Joan Gabriel de Montoliu al monestir de Santes Creus
Montornès
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montornès) i antiga parròquia del municipi de la Pobla de Montornès (Tarragonès), situat en un turó (91 m), al SW del poble.
Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…
la Secuita
la Secuita
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a l’interfluvi del Francolí i del Gaià, al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Nulles, Vallmoll de l’Alt Camp, a l’W amb els Garidells de l’Alt Camp, Perafort i una part de Vallmoll, al S amb els Pallaresos, al SE amb el Catllar i a l’E amb Renau Els límits del terme no segueixen cap accident geogràfic a excepció de la ratlla divisòria amb Vallmoll i part de la de Nulles, establerta pel torrent de Bogatell i la que, en l’angle entre els termes de la Secuita, Renau i el Catllar, constitueix el torrent de Renau Una sèrie de turons accidenten la part septentrional del terme, que és el tercer lloc de la comarca pel que…
la Pobla de Montornès
la Pobla de Montornès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla El territori és…