Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
els Deu Ponts
Pont
Construcció i obres públiques
Pont del municipi de la Riera de Gaià (Tarragonès).
Mare de Déu de Montornès
Santuari
Santuari del municipi de la Pobla de Montornès (Tarragonès), situada en un turó (91 m), al SW del poble.
Antiga església del castell de Montornés , fou parròquia fins el 1571 i restà com a lloc de devoció ininterrompuda Al segle XVIII fou substituïda per l’actual santuari acabat el 1787 La imatge de la Mare de Déu, dels segles XVI-XVII, és d’alabastre policromat
Mare de Déu de la Pineda
Ermita
Actual santuari del municipi de Vila-seca (Tarragonès), bastit sobre les restes d'una església romànica.
Torreforta
Barri
Barri perifèric de Tarragona, situat a la dreta del Francolí, entre les carreteres de Tarragona a València i de Tarragona a Reus, en una ondulació que fa el terreny a la vora de la séquia de Riuclar.
A l’entorn del nucli principal s’han construït diverses urbanitzacions la Floresta, la Granja, la Mare de Déu del Pilar, Riuclar, el Poblenou La població és fonamentalment obrera i en bona part formada per immigrats Bé que les primeres edificacions daten del 1946, el primer grup d’habitatges important 75 cases d’una planta no fou inaugurat fins el 1953 El període de creixement més actiu se situa en els darrers deu anys 400 h 1954 2 850 h 1961 3 749 h 1966 9 193 h 1970 15 538 h 1975 i una densitat aproximada de 250 h/ha El topònim deriva d’un mas fortificat del s XVII o XVIII…
el Llorito
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Llorito) del municipi de Tarragona, al N de la ciutat, prop del cim d’un turó.
El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda…
Berà
Urbanització
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Roda de Berà (Tarragonès), edificada al voltant de l’antiga església romànica de Sant Pere de Berà i, es creu, que també de l’antic castell de Berà, situats vora la costa, damunt del turó conegut com la punta de Berà.
El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona segle IX, que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte Sobre les restes de l’església de Sant Pere s'aixecà durant els anys vint del segle XVIII, el santuari de la Mare de Déu de Berà Prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’ arc de Berà
la Pineda
Platja de la Pineda, a Vila-seca de la Solcina
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic del municipi de Vila-seca (Tarragonès).
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca i Salou, Tarragona i la Canonja aquest unit el 1964 a Tarragona, a la costa, on s’estén la platja de la Pineda, que s’allarga des de la platja del Riuclar al costat del port de Tarragona fins al promontori del racó de Salou Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l'estany de la Pineda, drenat per la séquia de la Pineda Dins el terme de Vila-seca hi ha l’església i actual santuari de la Pineda , antiga església parroquial d'origen romànic, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet Se sap de l'…