Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
les Franqueses del Codony
Antic terme i lloc de la vall del Francolí, dins el municipi de Constantí (Tarragona), al límit amb el de Perafort, que es mantingué fins a la primera meitat del s XIX.
El 1847 tenia 54 habitants
Carxol
Antic terme del municipi de Vilallonga del Camp (Tarragonès), al límit amb els de la Selva del Camp (Baix Camp) i Alcover (Alt Camp), a la parròquia del qual pertangué fins al sXVI.
Era el seu centre el mas i la torre de Carxol
les Comes d’Ulldemolins
Antic terme del Camp de Tarragona, que s’estenia pels actuals municipis de Reus (Baix Camp) i de Vila-seca (Tarragonès), al límit amb els de Riudoms i de Cambrils (Baix Camp).
Subsistí fins a mitjan s XIX
el Llorito
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Llorito) del municipi de Tarragona, al N de la ciutat, prop del cim d’un turó.
El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda…
les Franqueses de Vilafortuny
Despoblat
Despoblat del municipi de Vila-seca (Tarragonès), entre les Comes d’Ulldemolins, Vila-seca i Vilafortuny.
El terme subsistí fins a mitjan s XIX
Catedral de Tarragona
Portalada romànica de la catedral de Tarragona, realitzada en marbre blanc
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, que té com a titular Santa Maria.
Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…
les Gunyoles
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de la Secuita (Tarragonès), al sector NW, al N del poble dels Garidells.
El lloc és esmentat ja el segon terç del s XII Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus
la Savinosa
Platja de la Savinosa
© Fototeca.cat
Platja
Platja de la costa de Tarragona, a l’W de la ciutat, separada de la de l’Arrabassada per la punta de l’Arrabassada.
En aquest promontori hom bastí els anys vint el Sanatori Preventiu Antituberculós de la Savinosa , dependent de la Casa de Caritat i de la Diputació de Tarragona, que funcionà fins els anys cinquanta El veïnat, que comprèn ambdues platges, residencial i turístic, tenia 1169 h diss el 1970
Perafort
Perafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Tarragonès, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis dels Garidells Alt Camp, el Morell i la Secuita a l’W amb el Morell i la Pobla de Mafumet, i al S i SE amb els Pallaresos La zona del terme propera al Francolí és de relleu planer i correspon al període quaternari, mentre que les formacions miocèniques fan la seva aparició cap a l’est i donen al terreny una configuració ondulada, amb petits turons El terme comprèn els pobles de Perafort, cap de municipi, i Puigdelfí, i el polígon de la Refineria compartit amb els termes la Pobla de Mafumet i de Constantí A més inclou tres enclavaments…
vegueria de Tarragona
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (26.709 h [1718]), que comprenia el Camp de Tarragona, a l’W del Gaià excepte el Pont d’Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona