Resultats de la cerca

El 1150 fou donat a poblar per Guillem Bordet, príncep de Tarragona Els orígens de la Boella arrenquen del 1150, quan el príncep Robert feu donació del lloc a Hug i a la seva muller Eva perquè el repoblessin Dos segles més tard de la repoblació, essent propietat reial, fou traspassada a Robert Guinyet i administrada pel governador general del Camp de Tarragona El 8 de febrer de 1403 la comprà l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb altres llocs i pobles del Camp, pel preu de 17000 florins itot seguit la donà al seu nebot…

Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les…

El castell De tot el conjunt d’edificacions que componen el recinte del castell, centrades per una plaça i envoltades d’una muralla, destaca, d’època romànica, una gran torre de planta quadrangular situada al costat de l’església feta amb carreus molt ben escairats de mida mitjana, es pot datar entre els segles XII i XIII La resta de construccions poden ser ja gòtiques, fins i tot posteriors, a causa de les nombroses restauracions que s’hi han dut a terme L’església És un edifici del segle XII format per una nau de planta rectangular capçada per un absis carrat, al qual es van afegir sengles…

Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…

Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials…

Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…

Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la…

Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les installacions…