Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Renau, d’una extensió de 8,22 km 2 , està situat a la dreta del Gaià, al qual aflueix el torrent de Renau, al límit amb l’Alt Camp Limita al N amb els municipis de Nulles i Vilabella de l’Alt Camp, al S amb els de la Secuita i el Catllar, a l’E, per mitjà del Pantà de Gaià, amb el de Vespella i a l’W amb el de la Secuita El territori, especialment la part més occidental, és afectat per les ramificacions de la serra de Montferri, amb altures superiors als 200 m, les quals li permeten assolir una mitjana de 175 m sobre el nivell de la mar A més…

És de tipus simple un sol arc, de 10,15 m d’alçària per 4,87 m d’amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria El total del monument té 12,28 m d’alçària i 12 d’amplària D’una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d’una gran harmonia de proporcions L’anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d’un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco el qual…

El castell De tot el conjunt d’edificacions que componen el recinte del castell, centrades per una plaça i envoltades d’una muralla, destaca, d’època romànica, una gran torre de planta quadrangular situada al costat de l’església feta amb carreus molt ben escairats de mida mitjana, es pot datar entre els segles XII i XIII La resta de construccions poden ser ja gòtiques, fins i tot posteriors, a causa de les nombroses restauracions que s’hi han dut a terme L’església És un edifici del segle XII format per una nau de planta rectangular capçada per un absis carrat, al qual es van afegir sengles…

Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona

Al començament dels anys setanta el patronat municipal de l’habitatge de Tarragona hi bastí 1 500 habitatges i en projectà la construcció d’uns altres 1 500 Acull sobretot la població immigrada atreta per la industrialització del sector

La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població en conserven la propietat els seus descendents L’església del castell, que esdevingué parroquial Santa Maria, és d’origen romànic

Era el seu centre el mas i la torre de Carxol

El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340, de Barcelona a València i la N-420 de Tarragona a Reus Té dos nuclis originàriament antics la Canonja i Masricard El poble de la Canonja El poble de la Canonja canongins 60 m alt es troba al N del terme, sobre un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard , i encerclat dins el que hom suposa que podria haver constituït una muralla, que resta inexistent, de la qual l’única prova que es conserva és un portal anomenat popularment el Porxo, sobre el qual figura la data del 1600 Els carrers guarden el…

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les…