Resultats de la cerca

És de tipus simple un sol arc, de 10,15 m d’alçària per 4,87 m d’amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria El total del monument té 12,28 m d’alçària i 12 d’amplària D’una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d’una gran harmonia de proporcions L’anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d’un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco el qual molt probablement…

El castell De tot el conjunt d’edificacions que componen el recinte del castell, centrades per una plaça i envoltades d’una muralla, destaca, d’època romànica, una gran torre de planta quadrangular situada al costat de l’església feta amb carreus molt ben escairats de mida mitjana, es pot datar entre els segles XII i XIII La resta de construccions poden ser ja gòtiques, fins i tot posteriors, a causa de les nombroses restauracions que s’hi han dut a terme L’església És un edifici del segle XII format per una nau de planta rectangular capçada per un absis carrat, al qual es van afegir sengles…

Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…

Situació i presentació Orogràficament, és un municipi pla amb una suau inclinació cap a la mar A l’extrem N, l’altura màxima de la planúria, constituïda per dipòsits quaternaris, és de 60 m Prop de Salou és lleugerament accidentada per la part final de la unitat de relleu que forma, terra endins, el cap de Salou Localment aquest sector es coneix amb el nom de les Garrigues Hi afloren calcàries del Secundari i calcarenites del Terciari A l’E del Racó comença la platja de la Pineda, de 3510 m de llargada Diversos reguerots i barrancs travessen el municipi i desemboquen a la mar o als espais…

Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix…