Resultats de la cerca

Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí a Ramon de Transunyer, amb la condició d’aixecar-hi un castell Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers  El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer El castell passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173 Al segle XVI encara era habitat Fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX La primitiva església del castell restà com a lloc de devoció ininterrompuda al segle XVIII…

La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic No és ben coneguda quina funció tenia tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat segle XII, prengué el nom de castell del Rei , per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l’…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…

Situació i presentació El terme de Renau, d’una extensió de 8,22 km 2 , està situat a la dreta del Gaià, al qual aflueix el torrent de Renau, al límit amb l’Alt Camp Limita al N amb els municipis de Nulles i Vilabella de l’Alt Camp, al S amb els de la Secuita i el Catllar, a l’E, per mitjà del Pantà de Gaià, amb el de Vespella i a l’W amb el de la Secuita El territori, especialment la part més occidental, és afectat per les ramificacions de la serra de Montferri, amb altures superiors als 200 m, les quals li permeten assolir una mitjana de 175 m sobre el nivell de la mar A més del Gaià,…

Hi han estat trobades les restes d’una villa romana, una de les més importants, no solament de l’àrea suburbana de Tàrraco, sinó de tot el conjunt dels PaïsosCatalans Una part de les ruïnes corresponen a unes termes privades, marítimes Als anys vuitanta hom hi va fer excavacions sistemàtiques els materials són al Museu Arqueològic de Tarragona i hi és prevista la creació d’un museu monogràfic in situ L’època principal de vida fou del segle I al VdC A la dècada de 1990 hom hi realitzà noves intervencions arqueològiques, dirigides per Francesc Tarrats i…

El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona segle IX, que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte Sobre les restes de l’església de Sant Pere s'aixecà durant els anys vint del segle XVIII, el santuari de la Mare de Déu de Berà Prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’ arc de Berà

El castell De tot el conjunt d’edificacions que componen el recinte del castell, centrades per una plaça i envoltades d’una muralla, destaca, d’època romànica, una gran torre de planta quadrangular situada al costat de l’església feta amb carreus molt ben escairats de mida mitjana, es pot datar entre els segles XII i XIII La resta de construccions poden ser ja gòtiques, fins i tot posteriors, a causa de les nombroses restauracions que s’hi han dut a terme L’església És un edifici del segle XII format per una nau de planta rectangular capçada per un absis carrat, al qual es van afegir sengles…