Resultats de la cerca

Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…

El 1150 fou donat a poblar per Guillem Bordet, príncep de Tarragona Els orígens de la Boella arrenquen del 1150, quan el príncep Robert feu donació del lloc a Hug i a la seva muller Eva perquè el repoblessin Dos segles més tard de la repoblació, essent propietat reial, fou traspassada a Robert Guinyet i administrada pel governador general del Camp de Tarragona El 8 de febrer de 1403 la comprà l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb altres llocs i pobles del Camp, pel preu de 17000 florins i tot seguit la donà al seu nebot el cavaller Daniel de Leoç A partir del 1600 són senyors de la…

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les…

Hi han estat trobades les restes d’una villa romana, una de les més importants, no solament de l’àrea suburbana de Tàrraco, sinó de tot el conjunt dels Països Catalans Una part de les ruïnes corresponen a unes termes privades, marítimes Als anys vuitanta hom hi va fer excavacions sistemàtiques els materials són al Museu Arqueològic de Tarragona i hi és prevista la creació d’un museu monogràfic in situ L’època principal de vida fou del sI al VdC A la dècada de 1990 hom hi realitzà noves intervencions arqueològiques, dirigides per Francesc Tarrats i Marta Vilalta, per tal d’…

El castell De tot el conjunt d’edificacions que componen el recinte del castell, centrades per una plaça i envoltades d’una muralla, destaca, d’època romànica, una gran torre de planta quadrangular situada al costat de l’església feta amb carreus molt ben escairats de mida mitjana, es pot datar entre els segles XII i XIII La resta de construccions poden ser ja gòtiques, fins i tot posteriors, a causa de les nombroses restauracions que s’hi han dut a terme L’església És un edifici del segle XII format per una nau de planta rectangular capçada per un absis carrat, al qual es van afegir sengles…

Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…

Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada 4,47 per 4,72, construït amb grans blocs, s’eleva un segon cos, una mica més estret, amb una motllura inferior El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l’interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor del qual s’havia erigit La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l’alçada actual és de 9 m El parament de tot l’edifici és de carreus molt ben tallats i ajustats La façana sud del segon cos, visible…

La ciutat de Tarragona havia estat cobejada i amb intents d’ésser restaurada pel comte Borrell II de Barcelona, que vers el 960 és anomenat per un historiador àrab Ibn Haldūn príncep de Tarragona, per Ramon Borrell I, segons consta en el seu poema necrològic 1018, i per Berenguer Ramon I, que vers el 1050 infeudà al vescomte Berenguer I de Narbona el comtat de Tarragona en cas que fos conquerit Tot i que el repoblament cristià el 1049 ja havia arribat a Tamarit, el primer intent seriós de repoblament de la ciutat, bé que sense èxit, es féu el 1090 L’intent dels comtes era de reorganitzar el…

Hom considera que neix a la font Major de l’Espluga de Francolí Conca de Barberà, a la confluència del riu de Milans amb el barranc del Tillar, travessa la Serralada Prelitoral per l’estret de la Riba i, després de passar pel Camp de Tarragona, desemboca a ponent del port tarragoní Té 85 km de llargària La capçalera s’obre en ventall sobre la Depressió Central Catalana passa per la vila de Montblanc a la Riba rep el Brugent, per la dreta, procedent de les muntanyes de Prades 1 229 m, i surt de l’estret per Picamoixons, gairebé ja amb tot el seu cabal El congost o estret, que té 11 km, és camí…

Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials…