Resultats de la cerca

De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir Servità La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba Safor, on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba

Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro n'és notable l’església parroquial Santa Maria, romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll Pertangué, com tota la vall de Boí, als barons, després comtes, d’Erill Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirze, on, la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro , grans fogueres de troncs llargs resinosos Santa Maria de Durro Fou municipi independent fins el 1965 L’antic terme comprenia el…

Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…

Presenta tres sectors ben definits fisiogràficament el muntanyenc 24 km 2 , el raiguer 21 km 2 i la marjal 7 km 2 El muntanyam mostra un predomini calcari cretaci amb alguna intercalació margosa vindoboniana els contraforts de la serra de Segàrria l’Ombria del Moro i la penya del Migdia formen el flanc oriental d’una ferradura que culmina a la serra del Cavall 713 m alt i segueix al S per l’Ombria de Bodoix 556 m i acaba al NW amb la serra de Mostalla 359 m i la més avançada dels Racons 94 m El raiguer va dels 80 als 5m d’alçada, i limita amb la Marjal, compartida amb els termes d’Oliva i…

Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles…

Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…