Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
coma de Subenuix
Vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Espot, que davalla del pic de Subenuix
(2 949 m), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix , immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l' estany de Subenuix
estany des Monges
Estany
Estany d’origen glacial, a la capçalera de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És dominat al N pel Montardo, i el seu emissari, que alimenta l’estany de Travessani, és un dels cursos d’aigua que formen la Noguera de Tor
vall de les Mussoles
Conca de la vall de Boí, dins el municipi de Barruera (Alta Ribagorça), estesa des del pic de les Mussoles (2 877 m) i del cap de Reguera (2 796 m), a la línia de crestes que separa aquesta vall de la vall Fosca.
És drenada pel barranc de les Mussoles , que alimenta l' estany de les Mussoles 2 344 m alt, afluent, per la dreta, de la ribera de Llacs, tributària de la ribera de Sant Nicolau
riu de Sant Nicolau
Riu
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a…
agulles de Travessani
© Abuelo Ramiro - Fotolia.com
Cim
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt.) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí (Alta Ribagorça) i d’Aigoamòg (Vall d’Aran), que dominen, per l’E, l’ estany de Travessani
, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
estany de Cavallers
© Fototeca.cat
Estany
Embassament
Antic estany de la capçalera de la Noguera de Tor (1 723 m) a la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el massís de Comaloforno; ha estat transformat en el pantà de Cavallers
, amb una resclosa de 70 m d’alçada i una capacitat de 15 754 000 m 3
, el qual alimenta la central de Caldes.
Txèquia
Estat
Estat de l’Europa central que limita al N amb Polònia, al NW i a l’W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l’E amb Eslovàquia; la capital és Praga.
La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…