Resultats de la cerca

Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro n'és notable l’església parroquial Santa Maria, romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll Pertangué, com tota la vall de Boí, als barons, després comtes, d’Erill Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirze, on, la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro , grans fogueres de troncs llargs resinosos Santa Maria de Durro Fou municipi independent fins el 1965 L’antic terme comprenia el…

Pràcticament tot el terme és conreat, mitjançant terrasses als costers dels tossals El regadiu ocupa només el marge dels rius i és regat a través de la séquia d’Alfarrasí 44 ha dedicades a cereals i a hortalisses La resta és ocupada pel secà, en el qual destaca el conreu típic de la vall el raïm de taula, que ocupa, amb el raïm de vi, el 33% de la superfície del terme per llur importància, segueixen les oliveres amb 150 ha, els cereals de secà i els arbres fruiters de secà La terra, molt repartida, és conreada…

Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…

Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els…

És accidentat, al N, pels vessants sud-occidentals de la serra Grossa 900 m alt, amb un fort descens cap a l’interior, i, al S, per la serra d’Ontinyent la Soterranya, 782 m alt que continua vers l’W, amb majors altituds 1 011 m alt, per la serra de Beneixava, i vers l’E, al límit amb el Comtat, per la serra d’Agullent Aquest relleu muntanyós és la causa que el 62% de l’extens territori no sigui conreat 5 775 ha de pinedes i 1 300 de matollar L’agricultura es localitza a la vall, amb predomini del secà 4 600 ha el 1984, en terres sovint abancalades vinya 1 400 ha, oliveres 745 ha, arbres…

Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…