Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
santuari de Montiel
Santuari
Santuari construït en un tossal que domina la vila de Benaguasil (Camp de Túria) per l’W, a l’indret on, segons la tradició, fou trobada el 1620 la imatge de la Mare de Déu de Montiel
.
La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que…
Torres
Despoblat
Despoblat de l’antic terme d’Olocau (Camp de Túria), que fou atorgat a Marines (Camp de Túria) en erigir-se aquesta parròquia; era ja abandonat el 1574.
Lavaix
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de Lavaix) situat al S del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a la confluència de la riera de Gironella amb la Noguera Pallaresa, les ruïnes del qual són actualment cobertes en la major part pel pantà d’Escales.
Primitivament rebé el nom de Vilanova, i fou dedicat també a sant Pere, sant Llorenç i sant Joan Esmentat ja el 849, sembla que el seu abat Trascari o Trascald el fundà el 839, en reorganitzar-se el bisbat d’Urgell El 939 depenia del bisbe Ató de Pallars i tenia 12 comunitaris El 950 consta com a monestir benedictí el 947 hom li havia concedit l’església de Sant Joan de Viu per fundar-hi un monestir benedictí Al començament del s XI sofrí intrusions laiques, especialment dels senyors d’Erill El 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permutà amb Ramon IV de Pallars Jussà pels de Sant Pere…
el Camp de Túria
Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Llíria Situada a la conca mitjana del Túria, entre les serralades interiors serralada de Portaceli, amb els Rebalsadors, 798 m, al NE, i les Ombries, 881 m, al NW i una de les planes constaneres del País Valencià l’Horta de València pel S i per l’W, els límits amb la Foia de Bunyol i els Serrans marquen el canvi lingüístic al castellà És drenada pel barranc de Carraixet i els seus diversos emissaris aquesta darrera conca és gairebé tota inclosa, en el seu curs alt i mitjà, dins la comarca El Camp comprèn tres unitats bastant diferenciades els pobles castell…
el Pont de Suert
El carrer d’Avall, al nucli antic de la vila del Pont de Suert
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i Montanui W,…