Resultats de la cerca

Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…

Primitivament rebé el nom de Vilanova, i fou dedicat també a sant Pere, sant Llorenç i sant Joan Esmentat ja el 849, sembla que el seu abat Trascari o Trascald el fundà el 839, en reorganitzar-se el bisbat d’Urgell El 939 depenia del bisbe Ató de Pallars i tenia 12 comunitaris El 950 consta com a monestir benedictí el 947 hom li havia concedit l’església de Sant Joan de Viu per fundar-hi un monestir benedictí Al començament del segle XI sofrí intrusions laiques, especialment dels senyors d’Erill El 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permutà amb Ramon IV de Pallars Jussà…

La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la…

L’any 946 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem el cediren a l’abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir Subsistí fins a mitjan segle XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…

És termenal dels municipis d’Àger Noguera i Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà Al vessant meridional, prop del coll dins el terme d’Àger, hi havia, els s XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares o de Sant Joan de Jerusalem

L’edifici Es tracta d’una església construïda en un terreny amb força pendent cap a l’est, raó per la qual l’absis, situat en aquest sector, és molt més elevat que el cos de l’única nau, actualment coberta per quatre trams de volta d’aresta L’absis és semicircular i de doble planta, la inferior es correspon amb una cripta convertida avui pràcticament en un traster A l’angle sud-est de la nau es va afegir una sagristia, i a la façana nord s’obre una capella igualment afegida a l’obra original L’ornamentació de l’absis consisteix en lesenes i les corresponents arcuacions cegues, a sobre de les…

L’edifici Segueix el tipus basilical de tres naus amb els absis corresponents orientats a l’est Falta l’absis central, que es va enderrocar per ampliar la plaça del poble actualment només es conserva l’espai presbiteral que s’interposava entre la nau i l’absis Les tres naus queden separades per quatre arcades semicirculars adovellades, que descansen sobre columnes massisses i pilars quadrats La coberta és de fusta de doble pendent L’espai absidal queda cobert, a la part central, per una volta de pedra de mig punt, mentre que les absidioles laterals tenen voltes de quart d’esfera El temple té…

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…

És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…