Resultats de la cerca

Limiten el circ de Colieto les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers i la Creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto 2803 m alt, el coll de Contraix pas vers la coma de Contraix, el pic de Contraix i les crestes de Colieto 2967 m alt al sud, i els pics de Comalesbienes i Comalespasa a l’oest Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto , l' estany gran de Colieto format per dos grans llacs gairebé units a 2200 m alt i l' estany de Colieto el més baix, a 2140 m alt…

És al peu del gran tuc de Colomers i del portarró d’Espot, i és inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Hi ha el refugi de l’estany Llong

Situat entre els massissos del Besiberri i de Colomers i entre les conques de la Garona Valarties i del Segre Noguera de Tor, malgrat la seva altitud relativament modesta 2833 m, destaca dels altres per la seva situació més nòrdica, el seu aïllament relatiu i la seva importància hidrogràfica Passat el port de Caldes 2530 m i les agulles de Mangades 2623, 2628 i 2661 m alt, s’arriba pel NW al coll de Montardo 2781 m alt, que baixa ràpidament cap al S port de Collcrestada, 2475 m Al NW del coll arrenquen del cim del Montardo tres serres, que davallen escalonadament la de Montardo…

És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix 2957 m alt i, a l’est, pel gran tuc de Colomers 2933 m alt El coll de Contraix 2770 m alt comunica aquesta vall amb la coma de Colieto

La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de…

És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…

Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles…