Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
coma Alta
Coma de la vall de Boí, al municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), situada a l’esquerra de la Noguera de Tor, entre la coma les Bienes i la ribera de Sant Nicolau.
El pic de coma Alta 2 744 m alt és un contrafort del bony d’Aigüissi
riu de Sant Nicolau
Riu
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…
vall de Sarradé
Coma de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), estesa des del vessant meridional del pic de Contraix (2.957 m) fins a l’estany de la Llebreta, a la ribera de Sant Nicolau.
És drenada pel barranc de Sarradé , al curs del qual hi ha l' estany de Sarradé d’Amunt dominat per la pala alta de Sarradé , 2 944 m alt i l' estany de Sarradé
barranc d’Aigüissi
Barranc
Riu del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), emissari de l’estany d’Aigüissi.
Desguassa, per la dreta, a la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany de la Llebreta
barranc de Llacs
Barranc
Coma de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), estesa des del tuc des Carants (2.791 m) fins a la ribera de Sant Nicolau, on aflueix a l’indret d’Aigüestortes.
vall de les Mussoles
Conca de la vall de Boí, dins el municipi de Barruera (Alta Ribagorça), estesa des del pic de les Mussoles (2 877 m) i del cap de Reguera (2 796 m), a la línia de crestes que separa aquesta vall de la vall Fosca.
És drenada pel barranc de les Mussoles , que alimenta l' estany de les Mussoles 2 344 m alt, afluent, per la dreta, de la ribera de Llacs, tributària de la ribera de Sant Nicolau
el Pont de Suert
El carrer d’Avall, al nucli antic de la vila del Pont de Suert
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i Montanui W,…
coma de Morrano
La coma de Morrano
© Fototeca.cat
Coma de la vall de Boí, per on circula el barranc de Morrano, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), tributària de la vall de Sant Nicolau per l’esquerra.
És separada de la vall Fosca terme de la Torre de Cabdella per una línia de crestes, des de la pala de Dellui al pic de Nairolo, el collada de Morrano 2631 m alt i el serrat de Reguera A la capçalera hi ha els estanys de Morrano Major, Xic, de la Ribera i de la Collada
la Noguera de Tor
la Noguera de Tor al seu pas per Barruera
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, a l’Alta Ribagorça, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, al qual desguassa entre Castelló de Tor i el Pont de Suert.
La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de…