Resultats de la cerca
Es mostren 1653 resultats
Sant Salvador

Santuari de Sant Salvador, d’origen romànic, a migdia de la ciutat (Garrigues)
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de les Borges Blanques (Garrigues), al S de la ciutat, a la vall de les comes de Vinaixa.
Sant Miquel de la Tosca

Ermita de Sant Miquel de la Tosca, a Vilosell
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi del Vilosell (Garrigues), al vessant N de serra de la Llena, a la capçalera del riu Set.
barranc de Sant Joan de l’Escala
Barranc
Curs d’aigua intermitent del vessant septentrional de la serra de la Llena, dins el terme de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), que aflueix al riu de Set.
Sant Jaume
Antic terme del municipi de Castelldans (Garrigues), al N del terme, vora el de Puigverd de Lleida.
És esmentat encara el primer terç del s XIX
castell del Coll de Balaguer
Castell
Antic castell del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Centrava l’antic terme del Coll de Balaguer Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat fins el 1936 de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama incorporat el 1399 al de Montesa per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat L’antic castell, molt reformat als s XVII i XVIII, fou un…
quadra de Sant Esteve
Història
Antiga quadra del municipi de Reus (Baix Camp), que formà part de l’antic municipi del Territori de Tarragona
.
Sant Bonifaci
Santuari
Antiga caseria
Santuari i antiga caseria del municipi de Vinaixa (Garrigues), al N del poble, a l’esquerra de la riera de Vinaixa, al límit amb el terme dels Omellons.
Sahel
Paisatge del Sahel al massís d’Aïr, al Níger
© Fototeca.cat
Regió
Regió molt àrida de l’Àfrica intertropical que s’estén al S del desert del Sàhara, des de les costes de l’Atlàntic fins a la mar Roja.
Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…
Sàhara
Paisatge de dunes a la plana del Ténéré, desert del Sàhara
© Fototeca.cat
Desert
Desert de l’Àfrica septentrional, el més gran del món.
Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina