Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
la Torre d’Alfons Dotze
Barri
Barri de la ciutat de Girona, a l’E de l’antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel.
Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan s XX Pren el nom d’una edificació bastida el 1872
monestir de Montbenet
Monestir
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet) de la ciutat de Berga.
S'establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura Berguedà, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461 Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35 Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals
Banys de Girona
Arquitectura civil
Banys públics d'època romànica de Girona (Gironès), declarats bé cultural d’interès nacional.
L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de la qual hi ha uns nínxols…
Sant Jordi Desvalls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, al límit amb el Baix Empordà, estès a la riba esquerra del Ter, al sector accidentat per turons que separen les conques d’aquest riu i del Fluvià.
Situació i presentació El Ter constitueix el límit meridional i part de l’oriental del terme al SE el riu separa Sant Jordi del municipi de Foixà, que pertany ja al Baix Empordà, al S separa el municipi del de Flaçà, i al SW del de Sant Joan de Mollet A l’W el límit amb Cervià de Ter passa pel pla de les Riberes i, més amunt, passa vora el molí d’Hugues i separa al NW el terme amb el de Viladasens El límit nord-oriental, a l’esquerra de la riera de Romanyà, separa el municipi del de Vilopriu, i a l’E del de Colomers, ambdós del Baix Empordà El terme és drenat, doncs, pel Ter, la riera de…
Quart
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…
Sagàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès entre la riera de Merlès (en part límit oriental) i la de Pontarró (en part límit occidental).
Situació i presentació Ambdues rieres desguassen, més avall, al Llobregat El terme s’estén de NE a SW des del pont de les Goles de les Heures a l’extrem nord-est fins a l’antic lloc de Gamissans, prop de la Colònia Prat de Puig-reig, terme amb el qual limita pel S També limiten amb Sagàs els municipis d’Olvan W, la Quar N i Santa Maria de Merlès E A la part central del municipi hi ha la serra de Biure, que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat Les principals entitats de població són els pobles de Sagàs, el cap municipal, i la Guàrdia i les caseries de Valloriola també…
Borredà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’àrea de contacte entre els últims contraforts dels Prepirineus i la Depressió Central.
Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…
Guardiola de Berguedà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’alta vall del Llobregat, situat dins els Prepirineus meridionals (W).
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una…
Cercs
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà estès a la dreta del Llobregat i al N de la ciutat de Berga.
Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…
Girona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes…