Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Santa Magdalena

Façana principal de l'ermita de Santa Magdalena de Vallcebre
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Vallcebre (Berguedà).
S'hi celebra un aplec el 22 de juliol
la Font
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font) del municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), al nord-oest del poble, prop de la Farrés, petita capella romànica esmentada ja el 1292, on hom venera una imatge d’alabastre del s XIV.
La reina Maria de Castella aprovà la confraria de la Mare de Déu de la Font, i l’aplec que hi era celebrat el 25 de març ha perdurat fins avui
els Oms
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Oms) del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), situat a 1 180 m alt., al SW del poble, en un coll que separa les aigües de les rieres de Merlès i de Borredà.
L’església fou construïda al segle XVIII La imatge de la Mare de Déu, possiblement romànica, és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar L’aplec dels Oms se celebra el dilluns de Pasqua
Sant Patllari

Lateral del santuari de Sant Patllari
© MPG
Santuari
Santuari del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari (654 m), contrafort de la serra de Rocacorba.
Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al segle XVIII Actualment part de l’edifici és utilitzat com a refugi lliure A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa dita Specula el 1182 S’hi celebra un aplec el 25 d’agost
Falgons

Església de Sant Vicenç, a Falgons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), al vessant oriental de la serra de Falgons , contrafort septentrional de les serres de Finestres i Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica s XI, depenia del monestir de Banyoles el lloc és esmentat ja el 947 El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol Es conserva restaurat modernament el castell de Falgons , de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons , propietat de la família de Cartellà
Sant Martí de Campmajor
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser.
L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc reial
les Estunes

Racó de les Estunes, formació de travertins prop del llac de Banyoles, al terme de Porqueres (Pla de l’Estany); en aquest sector fou trobada la famosa mandíbula de Banyoles
© Fototeca.cat
Espai natural
Sector o indret
Important formació de travertins damunt les margues terciàries i argiles roges més recents a la vora de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari.
La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Fontcoberta

Fontcoberta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la capçalera de la riera de Garrumbert, afluent del Terri per l’esquerra; drena també el terme la riera de la Farga.
Situació i presentació Al N confronta, per la riera de Centenys, amb el municipi d’Esponellà i, a ponent, per la riera i l’estany d’Espolla amb Porqueres A migdia afronta amb Cornellà del Terri i, a llevant, per sota del puig de Santa Caterina, amb Vilademuls, municipi amb el qual limita també al NE, sota el puig de Sant Roc, ja dintre Vilademuls Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies El terme comprèn els pobles de Fontcoberta, cap de municipi, i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès, Figueroles i la urbanització…
la Portella

Vista de l’absis del monestir de Sant Pere de la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella o de Frontanyà), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella prop del castell de la Portella (o de Frontanyà), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…