Resultats de la cerca
Es mostren 1925 resultats
Jardins Artigas
Aspecte general dels Jardins Artigas
© Lluís Prats
Jardins de la Pobla de Lillet (Berguedà), dissenyats per Antoni Gaudí i construïts entre el 1905 i el 1906.
Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…
la Tor d’Olvan
Església
Masia històrica del municipi d'Olvan (Berguedà), documentada des del segle XV. L'edifici actual és de finals del segle XVII o primers del XVIII.
Terradelles
Veïnat
Veïnat del municipi de Bagà (Berguedà), vora el Bastareny, al S de la vila, al límit amb el terme de Guardiola de Berguedà.
coll de Tancalaporta
Collada
Depressió (2 402 m) del Prepirineu, al límit del terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i Gisclareny (Berguedà), que separa la serra de Cadí, a l’W, de la de la Moixa, a l’E.
Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya
Tallinn
Ciutat
Capital d’Estònia, a la costa meridional del golf de Finlàndia i a la badia de Tallinn.
Ben comunicada per ferrocarril i carretera, el seu port lliure de glaç ha estat un dels més importants per a Rússia Té establiments siderúrgics, fàbriques de maquinària, de productes químics i alimentaris El 1219 els danesos aixecaren una fortalesa al lloc de l’antic burg estonià de Lindanassa El 1284 la ciutat ingressà a la Lliga Hanseàtica i el 1346 a l’orde Teutònic Es rendí a Pere el Gran de Rússia el 1710 Després de la proclamació de la República d’Estònia 1918, fou capital d’aquesta i de la República Soviètica creada el 1940 Ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944…
Sorribes
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a l’W del terme, a la vall de l’aigua de Llinars, entre els antics termes de Llinars de l’Aiguadora i de Sant Martí de Canals.
la Soleia
Veïnat
Veïnat del municipi de Castellar de n’Hug (Berguedà), al voltant de l’església de Sant Joan de Cornudell.
monestir de Serrateix
El monestir de Serrateix
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Serrateix), situada al sector occidental del poble de Serrateix (Berguedà).
Vers el 940 s’hi aplegaren un grup de monjos amb les relíquies d’Urbici, sant venerat a Aragó, probablement fugint de l’ocupació àrab, procedència, a més, confirmada per la vigència a la comunitat de la regla dels Sants Pares o codex regularum fins al segle X A partir del 977 els comtes de Cerdanya-Besalú el prengueren sota la seva protecció i confirmaren Froilà com abat 977-993 Amb 13 monjos, aquests anys l’abadia era ben afermada Noves donacions dels comtes Oliba Cabreta, muller i fills, entre ells Oliba, el futur bisbe i abat de Ripoll i Cuixà, i de nobles del veïnat ampliaren el seu…
Serrateix
Poble
Poble disseminat (729 m alt.) i cap del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d’Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Cardener.
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Serrateix, que centra el poble Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, preromànica, mutilada i utilitzada com a habitatge