Resultats de la cerca
Es mostren 1912 resultats
hostal del Bou
Hostal
Hostal de l’antic terme de la Valldan (Berguedà), vora la carretera de Berga a Solsona, lloc on es reunia l’ajuntament fins a l’annexió del municipi a Berga el 1963.
Ha agrupat al seu voltant una petita caseria
Bonner
Llogaret
Llogaret del municipi de Gósol (Berguedà), a 1 320 m d’altitud, en un coster, a l’esquerra de l’aigua de Valls, a l’extrem meridional del municipi.
La seva església de Santa Eulàlia, romànica, depèn de la parròquia de l’Espà
coma Bona
Coma dels termes de Gisclareny i de Saldes (Berguedà) que davalla des dels pics de Comabona
(2 547 m), els cims més orientals del Cadí.
serra de Biure
Serra
Alineació muntanyosa del Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs
.
Berta
El veïnat de Berta, al municipi de Gisclareny
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Gisclareny (Berguedà) situat vora l’església parroquial de la mare de Déu del Roser, a l’esquerra del torrent de Coll de la Bena.
comtat de Berga
Comtat de Berga
© fototeca.cat
Història
Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Berguedà (tret de la vall de Lillet).
El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del segle IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…
Berga
El nucli antic de la ciutat de Berga, vist des del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…
coll de la Bena
Coll de la Bena, Gisclareny
© C.I.C-Moià
Collada
Depressió de la serra que separa la vall de Murcurols de la de Gisclareny, al terme de Gisclareny (Berguedà).
Al vessant meridional hi ha el veïnat del Coll de la Bena
Bellús
Caseria
Caseria del municipi d’Avià (Berguedà), entre el Llobregat i la riera de Bellús
, que neix sota els cingles de Coforb i desemboca al Llobregat per la dreta, prop de l’Ametlla de Casserres.
coma Bella
Vall del municipi de Bagà (Berguedà) que s’obre al vessant SE de la Tosa d’Alp entre els rasos de Comabella
, al S, i el puig d’Alp, al N.