Resultats de la cerca
Es mostren 1912 resultats
Sant Miquel de Terradelles
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), que forma un apèndix del municipi entre Gaià i Avinyó (Bages) i Sant Feliu Sasserra (Lluçanès).
El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià Té l’antiga església romànica, sense culte, del segle XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX El 1878 hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga
Sant Miquel del Monestir

Vista de l’església de Sant Miquel del Monestir, a la Pobla de Lillet (Berguedà)
© Fototeca.cat
Església
Església romànica, abans dita Sant Miquel de Lillet, de planta rodona, situada a poca distància vers el S de l’antiga canònica de Santa Maria de Lillet, al municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà).
Esmentada des del 1195, és probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell
Sant Miquel de les Canals
Església
Església romànica del municipi de Vilada (Berguedà), al S del terme, situada a 1.000 m alt. (al límit amb els termes de Cercs i de la Quar), al cim de la serra de Picancel, els vessants septentrionals de la qual, dits les canals de Sant Miquel, que cauen en fort pendent damunt el Margançol, són profundament tallades pels afluents de l’esquerra del riu.
Sant Miquel de la Cortada
Església
Església del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.
És una edificació romànica tardana segle XII o començament del XIII força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII
Sant Maurici de la Quar

Sant Maurici de la Quar
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Quar (Berguedà), al S del terme.
Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873 L’edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli
Sant Martí de Merlès
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l’antic castell de Merlès (Berguedà).
Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII
Sant Martí del Puig

Vista aèria de l’església de Sant Martí del Puig, situada al cim d’un puig, al bell mig de la vall del Bastareny
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Gisclareny (Berguedà), a la vall del Bastareny.
Abans fou parròquia independent 1255, però a partir del segle XV consta com a sufragània de Gisclareny
Sant Martí de Llavaneres
Església
Antiga església en ruïnes del municipi d’Olvan (Berguedà), al NW del terme, prop del torrent del Gol i de la riera de Llavaneres o de Montsent.
Existia ja el 1312 Posteriorment canvià el nom pel de Sant Martí de Minoves
Sant Martí de les Canals de Catllarí
Església
Antiga església de la quadra de Catllarí (Berguedà).
És un edifici romànic del segle XII, avui sense culte, que consta des de l’any 1170 Al segle XIV era sotmès a Castellar del Riu Actualment pertany al municipi de Montmajor
Sant Martí de Balaguer
Església
Església i antiga quadra del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), situada a la muntanya o puig de Balaguer (730 m alt.), a la part nord-occidental del terme.
Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn Existia ja el 1131 L’església romànica fou restaurada i beneïda el 1910 Té darrere seu una gran pedra dreta, considerada un menhir