Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Sant Martí de Balaguer
Església
Església i antiga quadra del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), situada a la muntanya o puig de Balaguer (730 m alt.), a la part nord-occidental del terme.
Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn Existia ja el 1131 L’església romànica fou restaurada i beneïda el 1910 Té darrere seu una gran pedra dreta, considerada un menhir
Bagà

Sant Llorenç prop Bagà
Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç de Bagà, o prop Bagà) situada prop de l’aiguabarreig del Bastareny i del Llobregat, sobre la moderna població de Guardiola de Berguedà (Berguedà), propera a la vila de Bagà.
L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al segon quart…
Berguedà
Història
Antic pagus
, que correspon aproximadament a l’actual comarca del Berguedà.
El comtat de Berga, que tingué l’origen en aquest territori, fou anomenat sovint comtat de Berguedà igualment, el vescomtat, la vegueria i la posterior sotsvegueria foren també anomenats vescomtat de Berguedà i vegueria o sotsvegueria de Berguedà o de Berga i Berguedà
Borredà

Borredà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’àrea de contacte entre els últims contraforts dels Prepirineus i la Depressió Central.
Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…
Sant Pau de Pinós

Parròquia rural de Sant Pau de Pinós, a Santa Maria de Merlès (Osona)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), damunt una petita serralada, a l’esquerra de la riera de Merlès.
El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret
les Garrigues
Veïnat
Veïnat del municipi de Cercs (Berguedà), a la vall del torrent de les Garrigues
, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s’uneix al seu col·lector al Pont de Rabentí.
En aquest indret hi ha l’església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu
Sant Miquel de la Cortada
Església
Església del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.
És una edificació romànica tardana segle XII o començament del XIII força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII
l’Espà
Poble
Poble del municipi de Saldes (Berguedà), situat al vessant S del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls.
La seva església parroquial Sant Andreu és romànica Prop del riu hi ha l’antic molí de l’Espà o de la Farga
Vilosiu
Despoblat
Despoblat del municipi de Cercs (Berguedà), a l’W del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort.
L’antiga església parroquial, esmentada al segle IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona
santuari de Queralt

Vista del santuari de Queralt
Jordi HD (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Queralt) del municipi de Berga (Berguedà), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt.), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al NW de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina