Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
riera de Merola
Riera
Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola.
L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova bastida al segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola , dins l’actual terme de Viver El lloc és esmentat ja al segle IX
riu Demetge
Riu
Riu del Berguedà, afluent, per la dreta, aigua amunt de Sant Quirze de Pedret, del Llobregat, format al vessant E del coll de la Creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l’Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast).
Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu collector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret
les Heures
Caseria
Masia
Església
Masia, església dedicada a Sant Joan Baptista i caseria del municipi de la Quar (Berguedà), a la dreta de la riera de Merlès.
Tot i que es té notícia des del segle XIV, l'església i la masia foren reconstruïdes als segles XVII i XVIII Riera de Merlès amunt hi ha evidències de l'antiga resclosa i molí medieval de les Goles de les Heures
Valielles
Història
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.
Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de…
Sant Joan d’Avellanet
Església
Església del municipi de Bagà (Berguedà), situada al peu dels cingles de la Torre, a la dreta del Bastareny, aigua amunt de la vila.
És esmentada com a parròquia al segle XIV, però al segle XVII ja era sufragània de Sant Esteve de Bagà
el Carme de Periques
Església
Església romànica a tocar de la masia de Periques, del municipi de Puig-reig (Berguedà), a l’esquerra del Llobregat, aigua amunt del poble.
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa…
l’Ametlla de Casserres
Colònia industrial
Fàbrica tèxtil (teixits i filats de cotó) i colònia industrial (cartó ondulat) del terme municipal de Casserres de Berguedà, situada a la vora dreta del Llobregat a 1 km aigua amunt de Gironella.
La fàbrica tèxtil tancà el 1966 en aquella data hi treballaven unes 250 persones
l’Ametlla de Merola
La colònia tèxtil de l’Ametlla de Merola (Berguedà), amb l’església de Sant Mateu al fons
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia industrial del terme municipial de Puig-reig (Berguedà), situada a la vora dreta del Llobregat a 1 km avall de l’aiguabarreig amb la riera de Merola, davant mateix del llogaret de la Galera, del municipi de Gaià (Bages) i a 1 km amunt del poble de Navars (Bages).
Es troba dins el terme parroquial de Santa Maria de Merola L’Ametlla de Merola Puig-reig, Berguedà © CIC - Moià
Borredà
Borredà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’àrea de contacte entre els últims contraforts dels Prepirineus i la Depressió Central.
Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…