Resultats de la cerca

Neix a uns 1 300 m alt als serrats prepirinenecs de Sant Jaume de Frontanyà travessa els termes de Palmerola Ripollès i de Borredà, i s’orienta cap a l’oest, parallelament a la serra de Pic-en-cel, on s’encaixa fins a 520 m alt a l’aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu L’únic afluent important és la riera de Vilada

És centrat en l’antiga església parroquial Sant Jaume, situada a 1 356 m alt, a la capçalera del torrent de Vilacireres , afluent, per la dreta, de l’aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu

És a la vora de la riera de Navel , afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina

Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…

És de règim nivopluvial, amb fortes oscillacions estacionals Neix a les fonts càrstiques de la Dou, també anomenades fonts del Bastareny , i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra el riu de Gréixer passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà En són aprofitades les aigües per a la indústria

Situació i presentació El municipi de Sant Julià de Cerdanyola fou creat el 28 de juny de 1993, per un decret que n’ordenava la segregació del municipi de Guardiola de Berguedà Recuperà així l’estatus de municipi independent que tenia fins el 1942, quan fou unit al de Brocà —tot i que la unió es realitzà prèviament el 1936— i constituïren el nou municipi de Guardiola de Berga més tard, Guardiola de Berguedà, que prengué el nom del poble del mateix nom pertanyent fins llavors a l’antic terme de Sant Julià de Cerdanyola, el qual comprenia també els pobles de Sant Climent de la Torre de Foix i…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries del Cardener…

El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren…

L’església era dedicada a santa Eulàlia Formava part de l’antic terme de Gréixer

Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…