Resultats de la cerca

Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa

És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio

L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040 per Eriball, bisbe d’Urgell D’una sola nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de quart d’esfera, té un campanar d’espadanya El mur de ponent on s’obre la porta és decorat amb un parell d’arcuacions cegues situades sobre la porta d’arc de mig punt Al costat hi ha les restes d'una fortificació gòtica una torre de planta quadrada de tres pisos i un cos rectangular del segle XV Tot forma part d’una masia fortificada anomenada la Torre de Foix segle XVIII, que és de propietat privada Al maig del 2017,…

Situació i presentació El municipi té per límit occidental el curs del Llobregat el límit E coincideix amb la riera del Pontarró pel N, les serres del Montsent i de Campdeparets separen el terme municipal del de la Quar i el situen dins el Baix Berguedà per la banda S, els límits convergeixen des del Llobregat i la riera del Pontarró i formen un apèndix estret que es prolonga cap al S i fa de tascó entre els termes de Sagàs i de Gironella, fins a tocar tot just l’extrem NE del de Puig-reig El terme és solcat també per les rieres de la Portella i d’Olvan, que desguassen al Llobregat per l’…

Ha donat nom a un veïnat

Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels…

Dins el seu terme encloïa la parròquia de Moripol

Hi ha els jaciments de lignit d’una àrea de 400 km 2 que començaren a ésser explotats el 1906 Al començament dels anys vuitanta s’extreia una mitjana de 35000 t mensuals que consumia gairebé íntegrament la tèrmica de Cercs L’empresa explotadora Carbons de Berga, que arribà a ocupar 1120 treballadors, tancà l’any 1991 El santuari de la Consolació 642 m alt, que li dóna nom, és un edifici del s XVII que fou decorat amb pintures de Viladomat la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del s XIII El topònim de Fígols de les Mines correspon exactament al nucli que formen els barris…

Situació i presentació El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons En el document de la consagració…