Resultats de la cerca

El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren…

Consta des del 833 com a església parroquial regida per diversos clergues que s’erigiren en una canònica, ben definida des del 1086 El 1100 el bisbe d’Urgell Ot de Pallars hi creà una confraria de laics i clergues per revitalitzar la canònica, aleshores clarament augustiniana La comunitat es componia en aquest moment d’un prior i dotze membres L’església fou renovada i consagrada el 1397, i de nou reformada el 1573 i en època barroca El 1220 el papa Honori III la prengué sota la seva protecció Era en força decadència el 1225 i el 1242 El 1356 perdé part de la parròquia de Sant…

L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…

Situació i presentació Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre al S, amb Fígols Vell i Gósol i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén Alt Urgell El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més…

Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…