Resultats de la cerca

És a la vora de la riera de Navel , afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina

Documentada des del segle XVI, l’edifici actual és una construcció del segle XVII, d’estructura clàssica i que té la façana a migdia, amb arcs escarsers Al segle XVII la masia era coneguda amb el nom de Mas Rodón La capella familiar, dedicada al Sagrat Cor de Jesús, és del segle XVIII Prop de la masia hi ha el molí fariner de Vilajussana, bastit al segle XVIII, que conserva part del rec, la bassa i la maquinària  L’assentament a la zona és molt anterior, ja que prop hi ha restes d’una sepultura excavada a la roca

Abans del 2002 formà, juntament amb la masia de la Riera un enclavament 3,31 km 2 del municipi de Palmerola, posteriorment annexat al de les Llosses S'estenia a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella

Vora de la masia hi ha l'església romànica de Sant Andreu de cal Pallot i les restes d'una necròpoli

Al centre del pla hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques

Anteriorment, hi havia una església d'origen romànic dedicada a Sant Feliu, de la qual no es conserven restes, que donà el nom de l’actual masia Prop hi ha les restes de dues sepultures exavades a la roca

La masia és documentada des del segle XIV amb el nom de Les Comes Al segle XVII, la família Cots la reforma aprofitant les velles estructures medievals i al segle XVIII l'amplia amb dos cossos ben diferenciats, l’un de planta rectangular i l’altre d’estructura clàssica La capella familiar, dedicada a la Mare de Déu del Roser, és del segle XVIII

La capella, dedicada a sant Julià, és una construcció senzilla d’una sola nau, adossada a la façana de migdia de la masia A la part superior té un petit campanar d’espadanya Fou reformada i ampliada l’any 1878 La masia, documentada des del segle XIII com una de les propietats dels templers al sector, visqué els anys de màxima expansió al segle XVIII

A finals del segle XIX, els propietaris vengueren el molí fariner que tenien al peu del riu Llobregat a la firma P Manent i Cia, que hi construí una colònia industrial tèxtil dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó La colònia és coneguda com a cal Riera, Colònia Manent o la Manent El 1912 la masia va ser reformada per Gregori Conill, descendets dels antics propietaris, i des de llavors també se la coneix per cal Gregori

La masia és documentada des del 1125 i consta que es va ampliar al segle XVII